dijous, 26 de gener del 2012

Espanya, república bananera

Cada cop en tinc menys dubte. L'última prova, la sentència absolutòria de Camps i Costa (que va més enllà de 4 vestits, el finançament il·legal del PP). ESPANYA ÉS UNA REPÚBLICA BANANERA!
Els analistes, tertulians o els paràsits mediàtics s'omplen la boca dient que Espanya necessita guanyar-se la credibilitat davant dels mercats borsàtils. Davant Europa. Demostrar que no som Grècia. Que nosaltres som seriosos i responsables. Però no hi ha setmana que surti alguna notícia que et fa tocar de peus a terra. I no parem de fer el ridícul. Perquè que la casa Reial robi (no em crec que la Infanta sigui tonta) es fer el ridícul. Que el president del Palau de la música robi, es fer el ridícul. Que el president de la Comunitat Valenciana accepti regals, és fer el ridícul. Que el president Matas de les Illes Balears estigui imputat, és fer el ridícul. Que un ministre de Foment ("Pepiño" Blanco) estigui imputat per cobraments il·legals, és fer el ridícul. Que cap d'aquests acabi a la presó, és fer el ridícul. Que no es torni ni un cèntim del que han robat, és fer el ridícul. RETALLAR EN EDUCACIÓ, ÉS FER EL RIDÍCUL.
Endarrere ha quedat la Revolució Francesa i la separació de poders. Poder executiu? el govern. Poder legislatiu? el partit del govern perquè sinó tinguessin majoria no haguessin pogut governar (la teoria poder es diferent però a la pràctica és així). Poder judicial? Qui tria els magistrats dels Constitucional? Qui tria els Fiscals? (que al cap i a la fi són els que fan d'acusació popular) el partit que governa. I després volem, que un ex-soci del Reial Madrid de 85 anys que algú ha col·locat com a jutge únic del Comitè de Competició de la Reial Federació de Futbol, sancioni la xafada de Pepe a Messi. Però que no ho veieu? No som capaços d'afrontar coses més serioses i ens fiquem amb aquestes petiteses. Hem de madurar molt com a societat. Moltíssim. I també ens falta molt més esperit crític. Un ramat de corders té més empenta que nosaltres. Sempre ens hem caracteritzat pel seny, però aquest no canvia les coses. Si volem algun canvi, és l'hora de la rauxa!


Raül Solís Dolcet