dimecres, 13 de juliol de 2016

Tots som Leo Messi? Ni de conya!

Com suposo que la gran majoria sap, a Leo Messi i al seu pare els han condemnat a 21 mesos de presó per frau fiscal. 
Fa uns dies que se'm regira la panxa per la nova campanya de la Junta Directiva del F.C. Barcelona (noteu la intencionada separació entre Institució i l'equip humà que la dirigeix). 
Veig a les notícies com diuen que "TOTS SOM LEO MESSI". Però que m'estàs contant! Corro cap al primer dispositiu que trobo per poder consultar la banca online. Collons, ja sé que els ingressos que té Messi jo no els tinc. Però no desisteixo. trec les meves antigues botes de futbol, inflo la pilota i començo a intentar clavar-la per l'escaire. Res, si abans ja era un mediocre en això del futbol, ara sóc un mediocre rovellat.
Però l'esperança és l'últim que es perd. Després de comprovar que ni en la cama ni el braç tinc cap tatuatge i mirar-me al mirall i veure que continuo sent el de sempre, baixo al garatge a veure si hi tinc els espectaculars cotxes de l'estrella futbolística. Tampoc. Però com pot ser? Si estan dient que tots som Leo Messi!. Segurament no he sabut interpretar el missatge. A veure, anem poc a poc, si físicament no som com ell, ni sabem jugar a futbol com ho fa l'argentí, ni tenim els seus diners, ni el ressò mediàtic, ni res que s'assembli, perquè ens diuen que som com ell?

Suposo que es una manera d'intentar fer la pilota al crack (cosa que no entenc gaire perquè "de gratis" no hi és), però compte quan ho feu en nom del Barça perquè senyors il·luminats de la Junta Directiva, el Barça és més que un club! Demanar a la massa social i en nom del Barça que donin suport a una treballador del club que ha comés un delicte em sembla tant repugnant com que ara se'ns demanés portar corones de flors al dictador Franco. 
Bartomeu & co., aquest senyor i el seu pare han comés delicte, com la Pantoja. la Lola Flores i tants altres. No es pot demanar a la gent que doni suport a algú que ha comés un delicte, al contrari, hauria d'haver-hi alguna mesura disciplinària per embrutar la imatge del club. Però que sabran vostès de la imatge del club i dels seus valors si a la primera que han pogut han fugit d'estudi com en el cas Neymar. Ara resulta que la culpa de que el fitxatge es fes malament és del F.C.Barcelona. Suposo que el club, la institució, va ser qui va dir a cau d'orella al Rossell i el Bartomeu com podien abaratir costos i pagar menys a l'Agenda Pública. 
Jo no sóc Leo Messi, ni ningú és com ell, lo puto crack és únic. Atorgar-li exclusivament la glòria divina i després voler mancomunar la seva merda entre tot el barcelonisme és un insult a tota la massa social. Segur que algun enganyat "ho comprarà" però això es tractar d'ignorant a la gent. Lleig, molt lleig.
KEEP CALM AND PAY YOUR TAXES FORAJIDO

dijous, 23 de juny de 2016

És més fàcil muntar un moble d'IKEA que votar per correu

Son ben pocs els que en algun moment de la seva vida no han muntat un moble d'IKEA i per tant, saben del que els estic parlant. Per la resta (grans afortunats) tan sols explicar que muntar un moble d'IKEA és moooolt senzill. Les instruccions són fantàsticament entenedores i necessites molt poques eines per completar tots els passos. Però crec que aquesta senzillesa és el que et fa emprenyar. T'ho fiquen tan mastegat que sembla que si no ho muntes a la primera ets un sapastre. Molt poques vegades no he hagut de desmuntar el moble al veure que havia col·locat una peça al revés o roscat un cargol on no tocava. Després mires millor les instruccions pensant que s'han equivocat els senyors d'IKEA i que per fi has trobat una errada en els seus manuals d'instruccions però NOOO! No l'han cagat! Revisant amb lupa te'n dones compte que SI, en el dibuix hi apareix aquella petita rebava que fa diferent un cantó de l'altre i que t'havia passat completament desapercebuda. 

Doncs bé, després d'haver confessat que quasi mai he muntat un moble d'IKEA a la primera puc afirmar categòricament que és més fàcil això que no pas realitzar el vot per correu en aquest meravellós país tant progre, pluri i multi que és Espanya.
Segle XXI, en plena explosió de les noves tecnologies i de la telemàtica, en un país que té la segona xarxa més gran del món en ferrocarrils d'alta velocitat (cuidaoooo). Vols votar per correu. Quin és el procés?
  • Anar a correus a fer la sol·licitud (emplenar papers perquè t'enviïn els sobre i les paperetes per poder votar).
  • Ves a casa a buscar el DNI perquè no el portes a sobre (recordem que el que estàs demanant són els sobres i les paperetes, encara no has fet el vot)
  • Un cop comprovat que ets tu qui realment demanes votar et diuen que t'arribarà un correu certificat amb les paperetes.
  • Al cap d'uns dies es presenta el senyor carter a casa teva amb un correu certificat (a partir d'ara li direm correu certificat super-hiper-mega-confidencial). En aquell moment no et trobes a casa però com que es tracta del correu certificat super-hiper-mega-confidencial, contràriament al que sempre es fa quan reps una multa o qualsevol notificació, no li poden deixar a cap altra persona que no siguis tu (en aquest punt torno a recordar que aquest correu certificat super-hiper-mega-confidencial conté tan sols les paperetes i dos sobres en blanc).
  • Vas al dia següent a correus. Agafes el DNI. Fas els 10 minuts de rigor de cua i finalment reps el famós correu certificat super-hiper-mega-confidencial. Et sents com si t'hagués arribat una carta de l'Indiana Jones o de l'Elvis Presley. L'obres i a l'interior hi trobes unes instruccions, un full amb el teu nom i la mesa on estàs inscrit, totes les paperetes dels partits polítics que es presenten, un full de color sèpia per votar al Senat, un sobre blanc per vot al Parlament, un de sèpia pel Senat i un altre amb un adhesiu que s'entregarà a la mesa electoral on hauries d'haver anat a votar. 
  • Et fiques en un racó de l'oficina, plenes el sobre blanc, plenes el sobre color sèpia i fiques tots dos sobres dins del que porta l'adhesiu i que va adreçat al president de la mesa. 
  • Tornes a omplir més papers de correus, ensenyes el DNI i quan estàs a punt de cridar VISCA! HE POGUT VOTAR!!! l'atenta funcionària de correus et pregunta que has ficat al sobre. "Que què he ficat? El sobre per votar al Parlament i el sobre per votar al Senat." "I el paper on hi figura la mesa a la que has de votar?" "No, aquest no l'he ficat perquè bàsicament hi consta el mateix que a l'adhesiu que porta el sobre" ERROOOOOR!!! En aquest moments, després de tot el que has viscut i veus que estàs a punt d'enviar un vot NUL! Noooo, no pot ser!



Però bé, aquí a Espanya som un país de recursos i a pesar de sol tenir un intent per poder votar amb una mica de paciència i habilitat la funcionària de correus aconsegueix obrir el sobre per poder-hi ficar el maleït paper.
Ara si, ho has aconseguit. Te'n vas a casa amb una rialla d'orella a orella per haver pogut exercir el teu dret (i obligació) a votar.

PS: No seria més fàcil tenir a Correus una enorme caixa plena de sobres amb el contingut del correu certificat super-hiper-mega-confidencial? "Bon dia, vull votar per correu" "Aquí tens aquest sobre on hi ha totes les paperetes, segueixes les instruccions per votar i tens fins al dia X per venir amb el DNI i entregar el sobre". Massa fàcil no? Potser després votaria massa gent i no sé jo fins quin punt això interessa.

dimecres, 10 de febrer de 2016

Espanya encapçala el llistat mundial de repúbliques bananeres

Un cop més, ho ha tornat a fer, Espanya ha demostrat al món sencer la seva maduresa democràtica. Ha aplicat la llei antiterrorista a un parell de titellaires que representaven una obra satírica. Oooole tu! Si senyor!
Suposo que a ningú se li escapa que això tan sols és un altre atac barroer a la figura de Manuela Carmena, l'alcaldesa de Madrid, i el moviment social que representa (sembla que encara els cou la derrota).
Un cop més, s'han utilitzat políticament les lleis pels interessos dels de sempre, d'aquest "establishment" que s'entesta en reproduir el sistema feudal, un sistema feudal 2.0, però feudal fet i fet.
Els dos "terroristes" que faran cap a les calderes de Pere Botero.
Ara sembla ser que ens hem d'esgarrifar per veure el que han fet uns trossos de drap en un espectacle de carnaval. Pares enpipats, cridant, com si estesin allí davant del petit escenari encadenats i obligats a veure l'obra, indignats per l'enganyós títol "La Bruja y Don Cristóbal. A cada cerdo le llega su San Martín". Que fort mare de Déu. I quin exemple pels nens. Quan un esdeveniment no omple les teves expectatives el que has de fer és boicotejar-lo perquè segur que la resta de gent que tens al teu voltant i no diu res ho està pensant però no s'atreveix a fer-ho. Això si, no abandonis l'espectacle i enviïs una queixa a la Regidoria de Cultura, això ho fan els "progres". Ai aquests pares, que de ben segur veuen normal el conte de "la caputxeta vermella", on un llop ferotge assassina una vella indefensa i després es cruspeix una tendra xiqueta. Això sí que és per a nens. I l'episodi final on un caçador obre en canal al llop és de les coses més quotidianes que es poden fer. Ja no us parlo del conte del "llop i les set cabretes", que després d'obrir-lo en canal li omplen la panxa amb pedres i el tiren a un pou. Segur que això no els escandalitza.
Però que es pot esperar d'aquesta societat d'ovelles "garrules" (això d'ovelles ja ho havia dit en alguna altra ocasió però ara crec que hem pujat un punt el nivell i som "ovelles garrules"). Tenim la Fundación Francisco Franco. Aquesta fundació ha arribat a rebre diners de l'Estat. I això si que és normal. El menors poden anar a les "corridas de toros". Això no és cultura. És art. Quan va morir el dictador vam fer una transició modèlica. VENGA YAAAA! Però de veritat ens ho creiem això de la transició exemplar? Qui ho diu el Rei? Aquell immigrant que va arribar amb una ma davant i l'altra al darrera sota el braç del dictador moribund? Ho diu l'exèrcit al que se li va fer una vergonyosa tabula rasa de tots els seu crims (o trapellades pels pares indignats)? O ens ho diu aquesta dreta més rància i conservadora?
Però aquests despropòsits arriben al seu clímax quan el senyor jutge declara presó sense fiança per als dos titellaires. Però que ens està passant! Estem tontos o que? També es denunciarà les pel·lícules? Vetarem l'entrada al país d'en Edward Norton per haver protagonitzat American History X? I mentre, la pobra infanta Cristina sense saber quins papers firmava. Que estrany que la gent no confiï amb la justícia, oi?

SPAIN, BANANA REPUBLIC FOREVER AND EVER

dimarts, 2 de juny de 2015

Xiulada a la copa del Rei

El passat dissabte es va celebrar al Camp Nou la Final del "Campeonato de España-Copa S.M. el Rey de Futbol". Aquesta final la jugaven l'Athlètic de Bilbao i el F.C. Barcelona.
A l'Entrada del Rei Felip VI a la llotja es va ficar, com és tradició, l'himne d'Espanya. La pitada que hi va haver va ser monumental (tot i que a TVE ni la van citar). Ara, dies després, sembla que s'hagi fet el major dels crims. Però que ens està passant? Volen modificar la llei perquè no es pugui xiular l'himne. El següent pas serà no deixar-nos parlar mentre duri aquest? i després haurem d'estar quiets com a pals?
També hi ha hagut algun il·luminat que ha dit que es sancionarà a la gent que el xiuli. Ja està, dit i fet, és la cosa més fàcil del món. Primer s'ha de demostrar que es xiula l'himne i no al Rei, o poder es xiula la corbata que porta, o igual estan xiulant al conegut que tenen uns seients al davant. Si aquesta xiulada que has emès tu és suficientment forta per considerar-se un atac als símbols de l'Estat. Perquè tenint en compte que l'himne espanyol no té lletra no creieu que no seria cap disbarat pensar que la gent està xiulant la tonada de l'himne? I evidentment no es pot demanar que 90.000 persones tinguin una habilitat per sobre de la mitjana en això del xiular. Entra dintre de la normalitat que hi pugui haver alguna estridència.
I pocs minuts després, el Govern ja treu un comunicat condemnant els fets i convocant a la Comissió per dilluns. Queda clar que sabien que això passaria i jo em pregunto, com és que no van fer més per evitar-ho? Perquè és difícil fer callar a tot un estadi?
Però amb tot això ja passat, mentre reunim a la Comissió contra la Violència deixem de buscar quina és la font dels problemes. I si ara és tan important això de l'himne i els símbols perquè no s'estalvien el problema i li diuen Copa d'Espanya o Campionat d'Espanya, sense cap afegit més, tal com tenen la resta de països? O potser ja sabem quin és l'origen de tot però ens interessa carregar contra "els separatistes", enfrontar Espanya amb Catalunya. Perquè aquest no és el primer cop que això succeïx. Ahhh, però d'aquí uns mesos hi ha eleccions ("plebiscitàries") a Catalunya.
Després ens diuen que ells ens estimen. Si d'acord, ens estimeu (els nostres diners), però no ens estimeu tal
com som.

dissabte, 23 de maig de 2015

¡Al loro! ¡Que no os embauquen! Laporta dixit

També hagués pogut ficar el títol de "Consideracions prèvies a les eleccions municipals d'Alcarràs" però aquesta famosa frase d'en Jan Laporta té molta més força i resulta infinitament més atractiva.
Després de portar mesos seguint a totes les formacions polítiques (algunes seguir-les ha estat realment fàcil perquè no han publicat res) i haver assistit a tots els mítings us vull fer cinc cèntims del que he vist i les impressions que m'han causat. 
Com ja suposareu en aquesta entrada és inevitable una forta càrrega subjectiva i suposo que ho entendreu. Tot i això intentaré mostrar més els fets que no pas les valoracions (que evidentment n'hi haurà).

SEMPRE ALCARRÀS
Aquesta agrupació d'electors és la gran novetat de les municipals. Sense cap mena de dubte ha marcat el tempo de la campanya fent que la resta de formacions anessin a remolc. Donada la seva particularitat us ficaré una mica en antecedents.
Al no tractar-se d'un partit polític dels de tota la vida sinó d'una agrupació d'electors (grup de gent que es forma per unes eleccions en concret) un cop convocades les eleccions, han necessitat recollir en dues o tres setmanes 100 signatures que s'havien de fer davant d'un fedatari públic (un notari o el secretari de l'Ajuntament). Crec que al tercer o quart dia ja van superar la xifra i així ja es podien oficialitzar com a grup. Dic això perquè les eleccions es convoquen entre 40 i 60 dies abans de la data fixada i us pugueu fer una idea dels marges de temps que han disposat per fer les coses.
A meitats de setembre de l'any passat es presentaven a les xarxes socials i als pocs dies ja començaven a soltar propostes del seu programa electoral. Recordeu que aquí es van ficar a treballar sabent que no seria fins a finals d'abril quan sabrien si es podrien presentar a les eleccions (pel tema de les signatures, que per cert, en una mostra d'esperit democràtic ningú d'ERC va signar).
Van intentar fer una consulta a la ciutadania, ficant una urna en un racó del Casino, sobre quines eren les seves preocupacions. L'Ajuntament els hi va prohibir argumentant que no eren ningú (com cito abans, encara no s'havien pogut constituir) i no es podia pervertir ni polititzar un espai com aquell. Ja en vaig fer un primer article i un segon que podeu consultar.
Tot i no disposar de tot l'aparell propagandístic dels partits tradicionals ni la influència d'aquests en els mitjans de premsa local, han estat força actius repartint periòdicament fulletons on ens feien un tast de les seves propostes per al poble.   
La manca de recursos (crec que es paguen la campanya de la seva butxaca) es veu clarament en els programes que podeu trobar pels bars i restaurants. Tot i això, el contingut el considero molt bo.
Han jugat la carta de pegar primer i mostrar ja d'un bon principi el seu programa. Programa molt extens i complet. Sense cap estridència, ni obra estrella, cosa que li dona coherència i transmet factibilitat.
El gran handicap que hauran de superar és que no tothom els coneix. Els usuaris de les xarxes socials si, però la gent gran o tots aquells que no estan molt ficats en l'actualitat alcarrassina quan es fiquen davant de les paperetes i no saben a qui votar, acostumen a decantar-se per partits tradicionals.
El míting el vaig trobar força bé, parlant dels temes espinosos i posicionant-se fermament (que és el que s'espera de qui governa, en els moments difícils prendre decisions). Vaig trobar a faltar algun apartat, com els esports, tot i que s'ha de reconèixer que quan llegeixes el programa el tenen explicat extensament. En l'apartat de les dades econòmiques es va notar que el tenen molt i molt treballat. Donava la sensació que el seu cap de llista, el Manel Ezquerra podria continuar parlant dues hores més.

PARTIT POPULAR
Afectuosament conegut com el Partit Punxó (perquè el seu cap de llista és de "cal Punxó").
Ha passat desapercebut a les xarxes socials però en la presentació del programa se li ha notat la sàvia nova i han millorat moltíssim la posta en escena respecte a fa quatre anys.
Tot i això crec que no presenta una llista per guanyar. La veig una llista de mínims. Per salvar el regidor de que ja disposen i prou. El fet de que es presenti a Alcarràs amb 5 romanesos pot atreure el vot dels veïns d'aquesta nacionalitat però per contra també li pot restar vots dels simpatitzants més tradicionals.
Em quedo amb la frase de "en aquest poble tan se val si plou com no, cada quatre anys surten bolets per tots els racons". Clara al·lusió a la multitud d'obres amb fins electoralistes que s'han iniciat aquestes últimes setmanes.

MOVIMENT D'ESQUERRES - MES 
Els més fluixos amb diferència. A les xarxes socials han estat nuls. El seu programa és veu pobre. Venen amb un canvi de sigles, han passat de PSC a Moviment d'Esquerres-MES (escissió catalanista del grup socialista). Això també farà que no puguin recollir part del vot de la gent que vota als socialistes, els simpatitzants incondicionals (tots els partits tradicionals disposen en major o menor mesura d'aquests vots, els partits nous no).
No han pogut aprofitar el rèdit electoral dels dos regidors que han estat a l'equip de govern. Aquests tot i que formen part de la llista ocupen els darrers llocs.
Hi vaig veure manca de lideratge. Quan la regidora Marina Forcada, que abandona la política i ocupa l'últim lloc de la llista mostra més punts del programa que la cap de llista i alcaldable... et fa reflexionar.
L'agermanament amb ERC per formar equip de govern aquests quatre últims anys li pot restar vots ja que no han donat cap argument als votants per diferenciar-se de ERC. Crec que ni el Messi d'Alcarràs els salvarà.

ESQUERRA REPUBLICANA
El partit de l'actual alcalde i que ha governat juntament amb PSC.
Han fet un moviment de fitxes amb l'actual equip que no acabo d'entendre. Una regidora i el regidor que tenia més regidories (un dels pesos pesants del partit) estan desplaçats a una posició intermèdia. Així com veus que l'últim lloc de la llista és ocupat per una regidora que ho deixa, en el cas d'aquests dos regidors no entenc molt bé la jugada. Per aconseguir i refermar el 5è. i 6è. regidor? Per aixoplugar al 3r.i 4t. candidat?
Bé, tot i estar al govern no ho ha aprofitat per liderar la campanya. Ha estat més pendent del que feien i contestar a les altres formacions que no pas de treballar un bon programa. Tot i disposar de tota la estructura i avantatges que suposa estar a l'Ajuntament no han sabut controlar la situació. Han anat a remolc i han perdut massa el temps entrant en batalletes i defensant-se dels pals que els hi queien per tots els cantons. Suposo que en part ja els anava bé. Mentre et defenses d'acusacions no has d'explicar programa electoral.
Del seu programa electoral de les antigues eleccions no han complert gran cosa i això els resta credibilitat amb el que ara puguin prometre. Presentaven 5 eixos:
  • Trànsit: Les actuacions a les zones de vianants del carrer major i el carrer calvari són un exemple del sentit comú i fluïdesa que prometien.
  • Personal: Rebaixarem entre un 35% i un 25% el cost de personal. Res de res, al contrari, la partida de personal ha pujat tot i que s'han externalitzat serveis per poder rebaixar aquesta partida i poder complir la promesa.
  • Tolerància zero a l'incivisme. S'ha aprovat una Ordenança de Civisme i Convivència però ja està. Tan sols de cara a la galeria. La tolerància zero no ha existit i no han sabut aprofitar i treballar de la ma amb els Sometents.
  • Qualitat de vida. Aquest punt poder és l'únic que han complert, no per la qualitat de vida sinó per les places d'aparcament i espais de lleure.
  • Viver d'empreses. "mmmm pues va a ser que no!".
Tot i això, l'actual programa, presenta alguna proposta interessant però no han sabut donar-li la seva signatura. Com dic, paper mullat vist el que s'ha fet de l'anterior programa.
S'han embarcat en una obra faraònica, l'enderrocament de les Escoles de Baix (franquistes) per construir un espai per al jovent. Totes les bones accions o iniciatives les tires pel terra quan a un any d'acabar el teu mandat et gastes més de 60.000€ en fer un projecte propi de les grans obres que es feien en temps de bonança. Ja no parlo del disseny d'aquesta obra. Contenidors de vaixell reciclats. Aquesta zona portuària serà un tribut a la tradició marinera del nostre poble. Primer s'ha fet el disseny arquitectònic, després s'ha encomanat un projecte de dinamització de l'espai i finalment s'ha anat a l'Institut a preguntar als futur usuaris finals, quines son les seves necessitats. Tot el procés al revés. I compte, que no estic dient que no faci falta un espai per als joves però de ben segur que no fa falta fer aquest disbarat. Accions com aquesta et desacrediten totalment.
El míting hagués estat molt bé però el fet d'utilitzar imatges de l'ANC (assemblea nacional catalana), una entitat apolítica i que busca agrupar el major nombre de gent de diferents àmbits i fer-te-les teves no em va agradar. Repetir el vídeo de Pau Casals a l'ONU, que ja vas ficar a les anteriors eleccions doncs que voleu que us digui...no hi ha més vídeos?
Les intervencions les vaig trobar força bé però no puc dir el mateix del contingut. Massa coses amb flaire de Sempre Alcarràs i alguna mentida. Lleig això de fer teves idees dels altres (va per tots). També em va sobrar que el cap de llista repasses un altre cop moltes de les coses que ja havien dit els seus companys. Enlloc de fer això haguessin pogut parlar extensament del projecte de les escoles, i no passar-hi de puntetes com van fer. O la planta de compostatge i la planta de biodièsel. O del nyap dels vestidors del camp de futbol. Res, parlem del fantàstic poble que tenim. Es veu ara que la gent es fot a hòsties per venir a viure aquí (o això ens va intentar vendre l'Alcalde).

CONVERGÈNCIA I UNIÓ
Es tracta del partit polític que va guanyar les anteriors eleccions. Han fet una aposta arriscada fent una renovació total i no ficar als primers llocs de la llista als actuals regidors a l'Ajuntament. No sé com els sortirà prescindir d'una persona carismàtica com el Gerard Serra. Tinc les meves reserves.
El relleu, en Jordi Janés, una persona nouvinguda. De moment això ja els ha penalitzat perquè ha tingut més feina en donar-se a conèixer i fer-se "selfies" (prou Jordi si us plau!!! ;)) que no pas treballar en el programa. Això s'acaba notant. Quan agafes els programes veus clarament els que estan treballats, madurats, reposats i els que per contra, acaben de sortir del forn.
Un dels aspectes que els pot acabar passant factura és que gran part de la legislatura no han fet oposició.
El míting va estar correcte, una barreja del de Sempre Alcarràs i ERC. Les propostes en canvi em van decebre (a mi i a més gent que m'ho anava comentant per whatsapp), no per les propostes en si sinó perquè n'havia massa calcades als de Sempre Alcarràs. Tancar la llista sobre la campana penalitza perquè és temps que has deixat de treballar en el programa. M'esperava més.

CONCLUSIONS
Un amic, en referència a uns comentaris del Facebook em deia: "Hòstia Raül, és que se't veu molt el llautó". Si, no me n'amago. Però compte amb el llautó que quan a la xarxa no apareixen anònims tirant merda a qui governa com es va fer la passada legislatura, aquest llautó sembla de qui mana. Compte amb el llautó quan hi ha hagut arrencada de cartells de tots els partits, excepte dels que governen. Compte amb el llautó quan s'ha fet una xocolatada, al cantó d'un equipament que s'ha fet de pressa i corrents. Tots sabem que no es poden fer inauguracions un cop convocades les eleccions. Doncs això és una pseudo-inauguració en tota regla. A sobre, aquest acte de partit ha comptat amb la tasca dels treballadors de la Brigada Municipal. Vergonyós. Compte amb el llautó quan ERC fica l'escut de l'Ajuntament en la seva propaganda electoral. Compte amb el llautó quan en dos mesos s'han iniciat innumerables obres. Obres, per no acabar-ne cap. Un acte totalment de manca de responsabilitat perquè a qui vingui darrera teu li estàs deixant una patata calenta i li estàs condicionant la gestió de l'Ajuntament. Les obres, a l'inici de legislatura, no al final per no poder acabar-les. Compte amb el llautó quan en el resum de l'acció de govern de la legislatura dius que has organitzat una competició d'escalada i saps que els organitzadors són l'Aspardenya i el Centre Excursionista de Lleida i no pas l'Ajuntament. Penjar-te medalles dels altres, brut. Compte amb el llautó quan els últims 15 dies has estat prometent i fent favors per esgarrapar quatre vots. Compte amb el llautó quan a les portes de les eleccions i després de 4 anys governant vas a visitar, per primer cop, a moltes associacions. Compte amb el llautó, compte.
Qui està al govern té la meitat de les eleccions guanyades. Sempre arrossega molts vots el fet de que hagis pogut tenir 4 anys per demostrar el que pots fer a la gent. En el cas d'Esquerra no sé que dir. Quan treus pit de l'aspecte econòmic i qui tens al capdavant d'Hisenda, en el míting final, que tens preparat i més que preparat, et diu que un augment de la valoració cadastral de 15800€ a 65600€ és un augment del 200% (quan és un 315%). Dubto. Quan aquests que manen han publicat en els últims mesos tres xifres diferents sobre la reducció del deute i diuen que no acabem de llegir bé la frase, m'estan intentant manipular. Quan t'omples la boca de les paraules "control pressupostari" i l'alcalde, per justificar que t'has passat en un 70% del pressupost de festes, diu que l'important si et passes de pressupost és que en gaudeixi la ciutadania, no tens vergonya. Quan organitzes la Nectarina atlètica amb uns costos de més de 18000€ (més de 6000€ de pèrdues) i veus que s'està fent sense un pressupost previ assignat, veus que es va a l'ample. Quan transmets que la teva gestió econòmica és brillant i et llegeixes l'informe del Secretari de l'Ajuntament, on diu que no es pot aguantar el ritme de despesa que portem i que s'haurà de vendre patrimoni, pujar impostos o demanar finançament, ens esteu enganyant.

Un tast tan sols, més perles a les pg. 23, 24, 25,26, 31, 34, 36, 37, 54, 59, 61 i 62.

Sempre Alcarràs crec que va descol·locar a tothom quan va remarcar que volia aprofitar el capital humà que suposava cada regidor i que per aquest motiu, si guanyava les eleccions, oferiria una regidoria a cada càrrec electe. I no en va tenir prou i va afegir que l'alcaldia, per al partit més votat (no com ara). Per mi és una alternativa seriosa als partits tradicionals.
Analitzant els programes i els mítings veig propostes maliciosament massa similars. Lleig això de fer teves idees dels altres. Aplicació de mòbils per denunciar problemes de mobiliari, participació ciutadana, la neteja amb aigua a pressió, les eines del Claudio del Sapat, humitats del fossar, comissió de festes autèntic òrgan de govern, camí del riu... Aquests punts que tenen en comú totes les candidatures els ha anat plantejant SEMPRE ALCARRÀS i no crec que s'hagi de ser molt intel·ligent per entendre que si ets el primer en mostrar les teves propostes, no pots copiar de ningú. Per molts avenços sobre la interconnexió neuronal i la física quàntica que hi hagin. Llavors la meva pregunta és:
Si pots tenir el producte original, perquè conformar-te amb una còpia barata? 

dimecres, 20 de maig de 2015

No ho llegiu si esteu d'acord amb Esquerra

Bé, poder en el títol l'he sintetitzat massa i no queda ben expressat. Perdoneu. Millor així:

NO HO LLEGIU SI ESTEU D'ACORD AMB LA GESTIÓ ECONÒMICA DE L'ACTUAL GOVERN D'ESQUERRA A L'AJUNTAMENT D'ALCARRÀS

Aquesta entrada és una mica diferent a la resta. Us vull parlar del deute de la nostra vila, Alcarràs. Bé, no ho faré jo sinó que us citaré paraules expressades per altres persones.
Ja avanço que això pot ser un acte molt cruel pels incondicionals però hi ha cops que escoltar una altra versió ens pot fer obrir els ulls. Si tot i així encara dubteu, no continueu llegint i sortiu del blog, segur que trobareu alguna cosa més interessant per ocupar el vostre temps. Podeu patir una catarsi com la del Luke Skywalker a la película Star Wars (La Guerra de las Galaxias) quan en Darth Vader li diu "Yo soy tu padre" o similar a la de les nombroses fans de George Michael quan va anunciar que era homosexual.

L'aspecte econòmic acostuma a ser bastant complicat i quasi totes les dades es poden vestir segons ens convingui. A la vista estan els escàndols de les caixes d'estalvis i el temps que han tardat a sortir a la llum. Per això ficaré tan sols tres exemples sobre una mateixa dada i explicat per les mateixes persones, Esquerra Republicana d'Alcarràs.

QUINA ÉS LA REDUCCIÓ DEL DEUTE QUE HA FET L'EQUIP DE GOVERN EN AQUESTA LEGISLATURA?

Sembla fàcil la resposta oi? En principi tan sols s'hauria de fer una resta no? Mirem les respostes:
 
Primera resposta... 4'2 milions d'euros.
Així ens contesta el nostre Ajuntament el gener de 2015 a la publicació oficial Alcarràs info, número 13.

Com podeu veure en el gràfic, 9'2 - 5 = 4'2 milions d'euros. Remarquen aquesta reducció s'ha aconseguit gràcies al "control" de la despesa i el "control" pressupostari.

Segona resposta... 2'2 milions d'euros.
Aquesta xifra és la que destaca la publicació l'Esquerra d'Alcarràs el març de 2015, número 13.

Al paràgraf superior hi podem veure com remarquen que les dades estan verificades pel secretari de l'Ajuntament i avalades pel tribunal de comptes.

Tercera resposta... 3'3 milions d'euros.
L'especial Alcarràs info de març de 2015 que tractava del resum de l'acció de govern 2011/2015  recollia aquesta resposta.

Aquí, a part de veure una altra xifra diferent sobre la reducció del deute, veiem que la xifra inicial tampoc es correspon. Bé, ja se que esteu pensant que després d'aquests balls de números de milió amunt, milió avall, 100.000€ són una misèria però com que és la xifra inicial fruit d'una auditoria, em feia gràcia comentar-ho.

Que us sembla? 
1 partit polític, 2 mesos, 3 xifres diferents. 1, 2, 3, responda otra vez. Quina és la reducció del deute que ha fet l'equip de govern en aquesta legislatura?

Si a pesar dels advertiments, algun enganyat encara ha continuat la lectura i ha arribat fins aquí poder ara està pensant que estic manipulant les dades. ERROOOOOR! No he manipulat res. Aquestes publicacions s'han entregat a tots els domicilis de la vila. Si algú ha intentat manipular tan sols heu d'anar a la font de la informació. Jo, aquest cop, tan sols m'he limitat a reproduir i mostrar el que ha publicat el nostre Ajuntament i Esquerra (que amb matisos ve a ser el mateix).

Us hagués pogut parlar de que aquests últims 4 anys s'han recaptat més de 3 milions d'euros (500 milions de les antigues pessetes) respecte els 4 últims anys de CiU, aquell govern on ens semblava que tot era "viva la pepa". Si, ho heu sentit bé, més de tres milions d'euros que han entrat al calaix. I jo em pregunto: "I recaptant aquests diners de més, tan sols hem reduït això? On està el mèrit?"

Quan estimes molt a algú no li acabes veient els defectes. Estàs tan impregnat de la seva màgia que deixes de veure el món com el veu la resta. No perdeu mai l'esperit crític. El debat, l'intercanvi d'idees i d'opinions, enriqueix. Mai deixeu de pensar per vosaltres mateixos. De fer-ho, no seriem res més que una ovella més enmig del ramat.

dilluns, 18 de maig de 2015

Oportunitat perduda

Aquesta entrada és una d'aquelles que em dol en l'ànima fer-la, però per coherència i principis, l'he de fer.
Fa cosa d'una setmana, 4 joves van realitzar unes pintades pel poble acusant a la formació política SEMPRE ALCARRÀS de ser uns nazis i del Ku Klux Klan.
La majoria d'aquests joves estan o han estat vinculats a l'A.E. Lo Mòtit. Un perfil anònim de Facebook es feia ressò d'això, de que també formaven part de l'òrbita d'Esquerra i que "el cau" era una entitat que estava polititzada.
A partir d'aquí la cosa s'ha anat escampant i la pilota fent gran. El dia 15 de maig vaig enviar el següent correu a l'Agrupament:

Bon dia,
Sóc el Raül Solís, ex-cap del Cau.
El motiu d'aquest correu és per comentar-vos que m'ha entristit molt veure com els fets d'aquesta setmana han embrutat el nom del nostre Agrupament. No sé si els autors de les pintades estan vinculats actualment a Lo Mòtit, però la gent, inevitablement, els relaciona amb l'entitat (de fet un d'ells crec que surt a la fotografia de la pàgina principal del Facebook, abraçat a un nen).
Titllar de nazis o del Ku Klux Klan a un grup de veïns del poble és molt i molt greu, i més sense cap tipus de prova. Denota una falta de respecte total envers qui opina diferent a tu i crec que això entra en confrontació directa amb els valors de respecte i tolerància que es promouen al Cau.
Quan vam fundar l'Agrupament recordo que ens ficàvem a pensar en el futur i ens dèiem "us imagineu que algun dia poguéssim portar els nostres fills al Cau?". Doncs avui, amb dues xiquetes que ben aviat podrien ser follets, em pregunto si realment vull aquesta intransigència en les meves filles. No us pregunteu que hauran pensat els pares que han tingut els seus fills amb aquesta gent? Jo estaria preocupat...
Suposo que ja us haureu reunit per decidir que fer al respecte. De ben segur que sabreu resoldre aquest contratemps i espero que aquest lamentable fet no sigui suficient per enderrocar allò que portem tants anys construint.
Una abraçada a tots i ànims,
Raül

L'Agrupament Escolta Lo Mòtit, amb bon criteri, va decidir llegir un comunicat ahir a la tarda. Hi tenia moltes esperances. Vaig discutir amb gent defensant l'autonomia de l'agrupament i que estarien a l'altura. Però no va ser així. Van perdre una gran oportunitat de deixar les coses clares.
Ahir vaig veure la més trista de les escenificacions. Un dels autors de les pintades, allà dalt, amb el fulard de l'Agrupament. De bon començament creia que des d'aquella posició privilegiada demanaria disculpes pel que havia fet però no, com si res hagués passat i amb una rialla a la cara. La condemna dels fets, si es va fer, va passar desapercebuda i de poc serveix dir que quan et treus el fulard ets lliure per fer el que vulguis, assumint els actes amb totes les seves conseqüències. Estàs educant a nens i per molt bo que siguis, acabes transmetent el que ets, el que portes dintre. Quin valor tindrà la paraula "respecte" quan surti de la boca d'aquest monitor del cau? CAP.
La representació d'ahir tan sols va servir per alimentar, encara més, els comentaris a les xarxes socials. Ni publicació de cap comunicat, ni clara i contundent desvinculació política, ni dura condemna dels fets, ni perdó. Això si, una gran oportunitat perduda.