Juego de Tronos. Canción de Hielo y Fuego (1). George R. R. Martin (1996). Ed. Gigamesh.

Juego de Tronos és el primer dels 7 llibres que formaran la història completa de Canción de Hielo y Fuego. Dic formaran perquè el 7è encara no s'ha publicat en anglès i en castellà tan sols tenim disponibles els 4 primers volums.
Si l'univers del Senyor del Anells d'en Tolkien us va agradar, aquesta obra no us decebrà. Fins i tot diria que és més fàcil de seguir. A la part final del llibre hi ha un petit annex on hi surt una petita descripció dels diferents llinatges i les relacions dels personatges. Molt útil.
La narració és lineal. El temps de la història va transcorrent així com ho veiem desde la perspectiva dels diferents personatges. En algun moment es recuperen històries passades però tan sols per presentar o ambientar algun passatge.
Tot sembla partir de la mateixa font però ja veurem que es van creant una sèrie de petites històries paral·leles que van entrellaçant-se en aquest joc per aconseguir el tro, el govern de tots els llinatges sota una mateixa corona.
En aquest primer llibre escassament es veuen elements fantàstics. Sembla que en els pròxims volums tindran més importància. Juego de Tronos podria passar perfectament per una novel·la històrica de l'época medieval.
Com em va dir qui me la va recomanar: "Quan la comences, no la pots deixar". Les 800 pàgines del llibre les consumeixes ràpidament.
Aquest maig comença la sèrie a Canal +. Aquí hi ha una vídeo de 15 minuts (el 1r capítol ja està penjat a les webs habituals amb V.O.S.).

Raül Solís Dolcet

Un dels perquès "som més que un club"

Ahir es va celebrar la Final de la Copa del Rei. Un cop més, com va passar a Basilea, Sevilla, Atenes, París, Roma i tots els cops que hi ha una final del Barça, la grada presenta un color especial. Els colors blaugrana de les samarretes i bufandes barrejat amb les senyeres com a bandera. Per cada 10 banderes del Barça n'hi ha 100 de Catalunya. Per això som més que un club, per això en el cas del Barça, no es pot separar l'esport de la política. Perquè el Barça és l'altaveu d'aquesta nació catalana que desde fora ens intenten empetitir, acomplexar, avergonyir. Hi ha milers i milers de clubs esportius, però el Barça és dels pocs que té una dimensió més àmplia. És el sentiment d'un poble. Una institució de Catalunya. I per molt que pesi a alguns, no pots comprendre plenament el sentiment català sense ser i viure el Barça.

Quan va sonar l'himne espanyol a l'entrada del Rei, es va fer la "clàssica" xiulada de l'himne. No aprobo això. No m'agradaria que xiulessin "els segadors". Però aquesta xiulada, la interpreto com una xiulada al que representa el Rei, l'estat espanyol. L'estat que fa tres segles que ens té "segrestats" i que no ens deixa, no per simpatia, sinó perquè necessiten els nostres diners. Com diuen ells, "por interés te quiero Andrés" (a l'escriure això m'ha vingut al cap l'Iniseta i el gol del Mundial).

Raül Solís Dolcet