Tots som Leo Messi? Ni de conya!

Com suposo que la gran majoria sap, a Leo Messi i al seu pare els han condemnat a 21 mesos de presó per frau fiscal. 

Fa uns dies que se'm regira la panxa per la nova campanya de la Junta Directiva del F.C. Barcelona (noteu la intencionada separació entre Institució i l'equip humà que la dirigeix). 

Veig a les notícies com diuen que "TOTS SOM LEO MESSI". Però que m'estàs contant! Corro cap al primer dispositiu que trobo per poder consultar la banca online. Collons, ja sé que els ingressos que té Messi jo no els tinc. Però no desisteixo. trec les meves antigues botes de futbol, inflo la pilota i començo a intentar clavar-la per l'escaire. Res, si abans ja era un mediocre en això del futbol, ara sóc un mediocre rovellat.

Però l'esperança és l'últim que es perd. Després de comprovar que ni en la cama ni el braç tinc cap tatuatge i mirar-me al mirall i veure que continuo sent el de sempre, baixo al garatge a veure si hi tinc els espectaculars cotxes de l'estrella futbolística. Tampoc. Però com pot ser? Si estan dient que tots som Leo Messi!. Segurament no he sabut interpretar el missatge. A veure, anem poc a poc, si físicament no som com ell, ni sabem jugar a futbol com ho fa l'argentí, ni tenim els seus diners, ni el ressò mediàtic, ni res que s'assembli, perquè ens diuen que som com ell?

Suposo que es una manera d'intentar fer la pilota al crack (cosa que no entenc gaire perquè "de gratis" no hi és), però compte quan ho feu en nom del Barça perquè senyors il·luminats de la Junta Directiva, el Barça és més que un club! Demanar a la massa social i en nom del Barça que donin suport a una treballador del club que ha comés un delicte em sembla tant repugnant com que ara se'ns demanés portar corones de flors al dictador Franco. 

Bartomeu & co., aquest senyor i el seu pare han comés delicte, com la Pantoja. la Lola Flores i tants altres. No es pot demanar a la gent que doni suport a algú que ha comés un delicte, al contrari, hauria d'haver-hi alguna mesura disciplinària per embrutar la imatge del club. Però que sabran vostès de la imatge del club i dels seus valors si a la primera que han pogut han fugit d'estudi com en el cas Neymar. Ara resulta que la culpa de que el fitxatge es fes malament és del F.C.Barcelona. Suposo que el club, la institució, va ser qui va dir a cau d'orella al Rossell i el Bartomeu com podien abaratir costos i pagar menys a l'Agenda Pública. 

Jo no sóc Leo Messi, ni ningú és com ell, lo puto crack és únic. Atorgar-li exclusivament la glòria divina i després voler mancomunar la seva merda entre tot el barcelonisme és un insult a tota la massa social. Segur que algun enganyat "ho comprarà" però això es tractar d'ignorant a la gent. Lleig, molt lleig.

KEEP CALM AND PAY YOUR TAXES FORAJIDO

És més fàcil muntar un moble d'IKEA que votar per correu

Son ben pocs els que en algun moment de la seva vida no han muntat un moble d'IKEA i per tant, saben del que els estic parlant. Per la resta (grans afortunats) tan sols explicar que muntar un moble d'IKEA és moooolt senzill. Les instruccions són fantàsticament entenedores i necessites molt poques eines per completar tots els passos. Però crec que aquesta senzillesa és el que et fa emprenyar. T'ho fiquen tan mastegat que sembla que si no ho muntes a la primera ets un sapastre. Molt poques vegades no he hagut de desmuntar el moble al veure que havia col·locat una peça al revés o roscat un cargol on no tocava. Després mires millor les instruccions pensant que s'han equivocat els senyors d'IKEA i que per fi has trobat una errada en els seus manuals d'instruccions però NOOO! No l'han cagat! Revisant amb lupa te'n dones compte que SI, en el dibuix hi apareix aquella petita rebava que fa diferent un cantó de l'altre i que t'havia passat completament desapercebuda. 

Doncs bé, després d'haver confessat que quasi mai he muntat un moble d'IKEA a la primera puc afirmar categòricament que és més fàcil això que no pas realitzar el vot per correu en aquest meravellós país tant progre, pluri i multi que és Espanya.

Segle XXI, en plena explosió de les noves tecnologies i de la telemàtica, en un país que té la segona xarxa més gran del món en ferrocarrils d'alta velocitat (cuidaoooo). Vols votar per correu. Quin és el procés?

• Anar a correus a fer la sol·licitud (emplenar papers perquè t'enviïn els sobre i les paperetes per poder votar).
• Ves a casa a buscar el DNI perquè no el portes a sobre (recordem que el que estàs demanant són els sobres i les paperetes, encara no has fet el vot)
• Un cop comprovat que ets tu qui realment demanes votar et diuen que t'arribarà un correu certificat amb les paperetes.
• Al cap d'uns dies es presenta el senyor carter a casa teva amb un correu certificat (a partir d'ara li direm correu certificat super-hiper-mega-confidencial). En aquell moment no et trobes a casa però com que es tracta del correu certificat super-hiper-mega-confidencial, contràriament al que sempre es fa quan reps una multa o qualsevol notificació, no li poden deixar a cap altra persona que no siguis tu (en aquest punt torno a recordar que aquest correu certificat super-hiper-mega-confidencial conté tan sols les paperetes i dos sobres en blanc).
• Vas al dia següent a correus. Agafes el DNI. Fas els 10 minuts de rigor de cua i finalment reps el famós correu certificat super-hiper-mega-confidencial. Et sents com si t'hagués arribat una carta de l'Indiana Jones o de l'Elvis Presley. L'obres i a l'interior hi trobes unes instruccions, un full amb el teu nom i la mesa on estàs inscrit, totes les paperetes dels partits polítics que es presenten, un full de color sèpia per votar al Senat, un sobre blanc per vot al Parlament, un de sèpia pel Senat i un altre amb un adhesiu que s'entregarà a la mesa electoral on hauries d'haver anat a votar. 
• Et fiques en un racó de l'oficina, plenes el sobre blanc, plenes el sobre color sèpia i fiques tots dos sobres dins del que porta l'adhesiu i que va adreçat al president de la mesa. 
• Tornes a omplir més papers de correus, ensenyes el DNI i quan estàs a punt de cridar VISCA! HE POGUT VOTAR!!! l'atenta funcionària de correus et pregunta que has ficat al sobre. "Que què he ficat? El sobre per votar al Parlament i el sobre per votar al Senat." "I el paper on hi figura la mesa a la que has de votar?" "No, aquest no l'he ficat perquè bàsicament hi consta el mateix que a l'adhesiu que porta el sobre" ERROOOOOR!!! En aquest moments, després de tot el que has viscut i veus que estàs a punt d'enviar un vot NUL! Noooo, no pot ser!

Però bé, aquí a Espanya som un país de recursos i a pesar de sol tenir un intent per poder votar amb una mica de paciència i habilitat la funcionària de correus aconsegueix obrir el sobre per poder-hi ficar el maleït paper.

Ara si, ho has aconseguit. Te'n vas a casa amb una rialla d'orella a orella per haver pogut exercir el teu dret (i obligació) a votar.

PS: No seria més fàcil tenir a Correus una enorme caixa plena de sobres amb el contingut del correu certificat super-hiper-mega-confidencial? "Bon dia, vull votar per correu" "Aquí tens aquest sobre on hi ha totes les paperetes, segueixes les instruccions per votar i tens fins al dia X per venir amb el DNI i entregar el sobre". Massa fàcil no? Potser després votaria massa gent i no sé jo fins quin punt això interessa.

Espanya encapçala el llistat mundial de repúbliques bananeres

Un cop més, ho ha tornat a fer, Espanya ha demostrat al món sencer la seva maduresa democràtica. Ha aplicat la llei antiterrorista a un parell de titellaires que representaven una obra satírica. Oooole tu! Si senyor!

Suposo que a ningú se li escapa que això tan sols és un altre atac barroer a la figura de Manuela Carmena, l'alcaldesa de Madrid, i el moviment social que representa (sembla que encara els cou la derrota).

Un cop més, s'han utilitzat políticament les lleis pels interessos dels de sempre, d'aquest "establishment" que s'entesta en reproduir el sistema feudal, un sistema feudal 2.0, però feudal fet i fet.

Els dos "terroristes" que faran cap a les calderes de Pere Botero.

Ara sembla ser que ens hem d'esgarrifar per veure el que han fet uns trossos de drap en un espectacle de carnaval. Pares enpipats, cridant, com si estesin allí davant del petit escenari encadenats i obligats a veure l'obra, indignats per l'enganyós títol "La Bruja y Don Cristóbal. A cada cerdo le llega su San Martín". Que fort mare de Déu. I quin exemple pels nens. Quan un esdeveniment no omple les teves expectatives el que has de fer és boicotejar-lo perquè segur que la resta de gent que tens al teu voltant i no diu res ho està pensant però no s'atreveix a fer-ho. Això si, no abandonis l'espectacle i enviïs una queixa a la Regidoria de Cultura, això ho fan els "progres". Ai aquests pares, que de ben segur veuen normal el conte de "la caputxeta vermella", on un llop ferotge assassina una vella indefensa i després es cruspeix una tendra xiqueta. Això sí que és per a nens. I l'episodi final on un caçador obre en canal al llop és de les coses més quotidianes que es poden fer. Ja no us parlo del conte del "llop i les set cabretes", que després d'obrir-lo en canal li omplen la panxa amb pedres i el tiren a un pou. Segur que això no els escandalitza.

Però que es pot esperar d'aquesta societat d'ovelles "garrules" (això d'ovelles ja ho havia dit en alguna altra ocasió però ara crec que hem pujat un punt el nivell i som "ovelles garrules"). Tenim la Fundación Francisco Franco. Aquesta fundació ha arribat a rebre diners de l'Estat. I això si que és normal. El menors poden anar a les "corridas de toros". Això no és cultura. És art. Quan va morir el dictador vam fer una transició modèlica. VENGA YAAAA! Però de veritat ens ho creiem això de la transició exemplar? Qui ho diu el Rei? Aquell immigrant que va arribar amb una ma davant i l'altra al darrera sota el braç del dictador moribund? Ho diu l'exèrcit al que se li va fer una vergonyosa tabula rasa de tots els seu crims (o trapellades pels pares indignats)? O ens ho diu aquesta dreta més rància i conservadora?

Però aquests despropòsits arriben al seu clímax quan el senyor jutge declara presó sense fiança per als dos titellaires. Però que ens està passant! Estem tontos o que? També es denunciarà les pel·lícules? Vetarem l'entrada al país d'en Edward Norton per haver protagonitzat American History X? I mentre, la pobra infanta Cristina sense saber quins papers firmava. Que estrany que la gent no confiï amb la justícia, oi?

SPAIN, BANANA REPUBLIC FOREVER AND EVER