Sacyr i les males costums

Fa molt temps que no escrivia al blog perquè sincerament em cansa repetir-me. Lladres, polítics, corrupció, casa Reial, més lladres, més polítics, més corrupció i visca aquesta democràcia que ens volen fer veure que tenim quan no pots ni fer el més democràtic que hi ha. VOTAR.
Però veig el que ha passat a l'ampliació del canal de Panamà amb l'empresa Sacyr i no em sobta. Al 2010 wikileaks ja ho va denunciar. Aquesta empresa es va adjudicar l'obra presentant un pressupost ridícul (tant que l'altra empresa que concursava, l'americana Bechtel, deia que no n'hi havia ni per a pagar el ciment). Sacyr es presentava al concurs amb l'avantatge de disposar d'avals d'agències públiques espanyoles. Sabedors de que a l'estranger no tenen sucats i lligats a la classe política van fer això que ens agrada tant als llatins. Ser els més llestos de la classe i aplicar aquella dita de feta la llei, feta la trampa. Pressupost baix, adjudicació de concurs i després quan ja ho tinguem tot a mitges ja ens inventarem alguna història per tenir els beneficis que ens pertoqui. A Espanya no hi hagués hagut cap problema, en dono fe, però a Panamà sembla que no acaben d'entendre com un pressupost es pot veure incrementat en un 50% per sobre costos imprevisibles. I el president de Panamà vol viatjar a España i Itàlia (no hi podien faltar tampoc els italians) per recordar les paraules dels que llavors eren presidents on li van dir que els seus respectius estats en serien responsables solidaris. Molt bé home. A mi em sona a que aquests sobre costos imprevisibles els acabarem pagant els de sempre. Com la mala gestió de les caixes i tot el que funciona malament. Però tranquils, no passa res. Ningú anirà a la presó (hi si ho fan com sempre serà de manera simbòlica). El pròxim cop ho faran millor. Tots ens mereixem una segona oportunitat, no?