dilluns, 20 d’octubre del 2008

Llobarro amb alls tendres i bolets

Aprofitant que és temporada de bolets farem un llobarro amb coberta de bolets i all tendre aromatitzat amb vinagre de sidra.


Pràcticament amb aquest nom tan llarg diem tot el que farem però anem a pams.
Podem utilitzar llobarro (lubina) o orada (dorada). Si ens la podem permetre salvatge millor que millor, però generalment les nostres butxaques tan sols arriben a les de piscifactoria (de tamany molt petit, com el de la foto). Uns allets tendres, vinagre aromatitzat, en aquest cas de mançana (poma) i els bolets. Generalment, durant tot l'any es pot trobar als supermercats bolets en conserva però avui cuinarem els que hem trobat, molt comuns als boscos catalans.

Aquests són els que quatre principiants (Eva, Joel, Carmina i Raül) van trobar:
  • llora (russula xeramperina)
  • rovello (lactarius sanguifluus)
  • pinatell (lactarius deliciosus)
  • fredolic (tricholoma terreum)
  • carrereta (marismius oreades)
  • bolet d'ovella (tricholoma fracticum)
  • llanega blanca (hygrophorus gliocyclus)
  • cama perdiu (Chroogomphus rutilus)
  • molleric (suillus luteus)

Primer de tot els netegem, trocegem i els escaldem en una olla. Els fiquem en un escorredor per treure'n tota l'aigua. Sense marxar de la cuina tallem a trocets petits els alls tendres ja nets i els fiquem amb un raig d'oli a coure en una paella fins que es daurin. Hi afegim els bolets i tapem, que vagi tot reduint a foc lent.
Tenim els lloms de llobarro ben nets. En una altra paella amb unes gotes d'oli els daurem, primer per la part de la pell per acabar de marcar-los 30 segons per l'altre cantó.


Abans de treure'ls afegim, a l'altra paella dels bolets que tenim a foc lent, un rajolí de vinagre.
Enplatem i ja tenim un bon plat de peix ben saludable.


Llobarro amb alls tendres i bolets:

  • 4 lloms de llobarro
  • 400gr de diferents bolets
  • 6 allets tendres
  • vinagre aromatitzat
  • oli d'oliva
  • sal
Temps: 15 minuts

Raül Solís Dolcet


dissabte, 18 d’octubre del 2008

Hamburgueses casolanes

Per fer unes bones hamburgueses (sense desmeréixer les que hi pugui haver al mercat) necessitarem carn picada de vedella o de bou. La quantitat variarà segons el tamany de l'hamburguesa. Penseu que menjant 200gr o 300gr de producte ja quedes bé.
Per cada kilo de carn hi afegirem un parell d'ous, un parell o tres de cullerades de pa ratllat, una ceba, oli d'oliva, pebre negre i sal.
Això és la base del 80% de les hamburgueses. A partir d'aquí es poden fer múltiples variacions però sempre agafant de base aquests ingredients.
En el nostre cas hi afegirem unes cullerades de timó (farigola) que sempre dóna un toc molt agradable (a mi m'encanta aquesta herba).


Anem ficant els ingredients en un bol prou gran i ho barregem amb les mans (em picat o ratllat la ceba). Quan tenim tots els ingredients ben barrejats toca fer les hamburgueses. Que cadascú les faci del tamany que li agradi més. Pensem que com més gruixudes més ens costarà coure-les i ho haurem de tenir en compte a l'hora de la cocció.


Uns minuts al foc, banda i banda i ja es pot servir. Si ho acompanyem d'unes patatetes fregides (fetes a casa) i abans de menjar hi tirem un rajolí d'oli... ole canole! (va per tu Eva) unes hamburgueses casolanes de primera!

Us passaré unes quantitats més o menys estàndars i després que cadascú segons la quantitat de la vedella adapti la resta d'ingredients proporcionalment.

Hamburgueses Casolanes:

  • 1kg de carn de vedella picada
  • 2 ous
  • 1 ceba
  • 2 o 3 cullerades grans pa ratllat
  • 1 cullerada gran de timó (farigola)
  • pebre negre
  • oli d'oliva
  • sal

Temps: 10 minuts malcontats

Raül Solís Dolcet

divendres, 17 d’octubre del 2008

Sobre els aliments

D'aliments n'hi ha de molta qualitat i d'altres que no en tenen tanta. Si disposem d'una matèria prima excel·lent poca cosa necessitarem per elaborar un bon àpat. En canvi si els ingredients són mediocres, haurem de fer una recepta elaborada per compensar aquesta mediocritat.
Un exemple entenedor podria ser la vedella. Tenim un filet (solomillo) que passa't per la planxa amb un bon raig d'oli pot estar de fàbula. En canvi, si enlloc del filet tenim carn de segona haurem de fer algun estofat o guisat que ens entendreixi aquesta carn. Ho podriem ficar a la planxa però quedaria dur com una pedra i correm el risc de quedar-nos tot sols menjant les postres.
Algú podrà dir que no es pot comparar la qualitat d'un filet amb la carn per estofar. Si, correcte, no és la mateixa carn tot i ser vedella, però ens serveix per comprendre aquest gran principi de la cuina.

baixa qualitat + poca elaboració = el millor menú de qualsevol "fast food"
baixa qualitat + molta elaboració = (pot sortir un) bon àpat
alta qualitat + poca elaboració = bon àpat
alta qualitat + molta elaboració = recepta d'en Ferran Adrià, menjar 5 estrelles

Ja ho sabeu, a poder ser, aliments de 1a qualitat i sinó... a passar més temps a la cuina.

Raül Solís Dolcet

dimecres, 15 d’octubre del 2008

Les empreses que es dediquen a respondre trucades

Suposo que a la majoria de la gent li ha passat algun cop. Enfrentar-se a la mala experiència que és contactar amb alguna companyia gran.
M'atreviria a dir que tots som clients de com a mínim alguna "gran" companyia. Ja sigui de telefonia mobil, fixa, companyia de llum, gas, bancs, assegurança del vehicle...
Qui no ha patit aquelles llargues esperes amb una musiqueta que et ressona per tot el cap, on et passen d'operador a operador fins que t'acaben
penjant sense sol·lucionar el problema (a Movistar en són uns cracks). I aquelles converses amb l'operador d'ADSL on expliques el teu problema 10 cops i t'acaben dient que han obert incidència i ho solventaran en breu.
On estan ubicades aquestes empreses? Al Perú? A l'Ecuador? Evidentment a tu t'han enviat la publicitat en català però ni se't passi pel cap parlar amb ells en aquest "dialecte". Per l'accent amb que et parlen tot són sudamericans (com molts metges d'urgències) i has de parlar el seu idioma si vols tenir una mínima possibilitat en la teva reclamació.

Això per no parlar de la factura del telèfon. Molts números no són gratuits, són un 902 o 901, on l'import de la trucada es paga a mitges. Però el cas es que igual has comprat una película que no se't veu i has acabat pagant més per la trucada que no pas per comprar un altre cop la peli. Evidentment no has pogut veure-la, i aquell diumenge de sofà que volies passar tranquilament amb la teva novia acaba sent una jornada de "mecadondeus" i despropòsits contra l'operador.
Els que ja són la òstia són els que has d'anar introduint números desde l'aparell telefònic. L'altre dia em fico a www.ingdirect.com. Havia oblidat la contrassenya i a la web em donen un número de telèfon per gent despistada com jo. Truco, teclejo el meu NIE i acte seguit em demana els dos últims números de la contrassenya! Pa flipar! Ole, ole, oooooole! Però com et poden demanar la clau si aquell telèfon es pels que ens l'hem oblidat?

Jo molts cops m'he sentit impotent davant tanta ineptitud, acaben desesperant-te i el millor de tot és que si tiguessis els coneixements i el temps per fer una reclamació com Déu mana, la "gran" companyia acabaria descarregant les culpes a l'empresa subcontractada per respondre les trucades telefòniques. La dels operadors sudamericans. Total, que el pobre operador immigrant, sense ser-ne l'últim culpable, acaba acomiadat sense saber ben bé perquè. I la "gran" empresa amb això pot dir que ha près les mesures oportunes per solventar l'incident i evitar que es pugui tornar a repetir...

Mon pare sempre diu que el món gira pq ha de girar i es ben cert. Hi ha cops en que et preguntes com pot ser que les coses funcionin...

Raül Solís Dolcet