Velocitat variable

Ho sento però ho he d'expresar. Com diria el meu amic Jordi, al senyor Saura la conselleria d'Interior li va enoooorme! La última: la velocitat variable.
Si no en teniem prou amb els 80 km/h ara ens diuen que podran variar el límit de velocitat cada quilòmetre en la zona metropolitana. Flipo! A sobre tenen els sants collons de dir-nos que segons el trànsit, la contaminació ambiental i els accidents variaran de velocitats. No hi ha cosa que m'emprenyi més que em prenguin per un ignorant.
Senyors del Servei Català de Trànsit, utilitzar el discurs de la contaminació aprofitant la fòbia que els mitjans han fomentat amb la història de l'escalfament global és "rastrero". Ens vau colar el gol dels 80 km/h i sempre dient que en altres ciutats està demostrat que ha baixat la contaminació. Flipats que sou uns flipats! Si jo he de fer 120 km i vaig a 120 km/h tardo una hora. Si vaig a 80 km/h estaré 1h i 30 minuts. 30 minuts més. Si que el meu vehicle gastarà una mica menys però el tinc 30 minuts més engegat!
Pel que fa a la contaminació i que s'ha demostrat que es redueixen els índexs dir que segur que és molt fàcil discriminar les particules contaminants que provenen de la combustió dels cotxes dels de les indústries. El parc mòbil es renova dia a dia, és un fet. Això vol dir que cada dia els vehicles contaminen menys. No es pot establir una relació causa/efecte perquè les mostres són diferents.
Quin és el rerafons de la qüestió? Els radars i els ingressos que generen. No ens enganyem. L'única cosa que els interssa són els diners. Ni evitar accidents ni òsties. Per un radar que està ben ficat (proper a una cruïlla perillosa, algun col·legi) n'hi ha 10 que estan per recaptar (al final d'una baixada en una autovia).
Ara s'inventen això de la velocitat variable. Estudis demostren que la velocitat òptima de circulació són 80 km/h. Òptima en el sentit de que pot absorvir més quantitat de vehicles (calculant distàncies recorregudes, distàncies de seguretat entre vehicles...). Doncs no, no en tenen prou. Ara cada quilòmetre podran variar-te la velocitat.
Tu sortiràs mig adormit un matí a treballar i et ficaràs a 80 km/h, com cada dia, però no hauràs tingut en compte que hi ha inversió tèrmica i ha augmentat l'index de contaminants a la superfície amb la qual cosa aquell 80 passa a ser un 60 quan travesses una zona industrial de per exemple El Prat de Llobregat. FOTO! i com diria ma padrí "avui ja t'has guanyat lo jornal". Gràcies senyors polítics que aneu amb xofer a la feina. Gràcies per pensar en fer un món millor però si realment sou tan ecologistes com pregoneu perquè vàreu fer una campanya electoral dels verds on entrevisteu al vostre líder dintre d'un cotxe mentre el va passejant el xofer? Aquest cotxe no contamina? Enorme, li va enoooorme.

Raül Solís Dolcet

Vull ser exclòs social

En la nostra societat hi ha categories. Això és sabut per tothom. Però poder no som tan conscients de qui està en cada categoria.
Els que tenen poder econòmic, els que la toquen, estan a dalt de tot de la piràmide. Hi ha la gran majoria, gent d'aquí, de tota la vida, que paga puntualment els seus impostos (pobre d'ells que no ho facin) que formen la base i alimenten als de dalt. Hi ha també, un petit percentatge (no discutirem quin, però és petit) de gent sense recursos, gent pobra.
Ara, ha aparegut un nou concepte. Els "exclosos socials". Eufemisme de gitanos, immigrants... Aquests exclosos socials diria que estan un pel per sobre dels que formem la base i m'explico:

• Si hi ha un exclòs social i una persona "normal" (dels que abans hem englobat dins la base de la piràmide) que volen un pis de protecció oficial evidentment li donaran al que no cotitza, no treballa ni ha fet res per integrar-se a la societat (que tampoc entenc pq ho ha d'estar d'integrat).

• Si hi ha un exclòs social i una persona "normal" que volen portar el seu fill a l'escola bressol abans entrarà el fill de l'exclòs social que no pas el d'una persona qualsevol.

Així podriem escriure un munt de situacions. Hi haurà gent que dirà "es que els pobres tenen treballs no qualificats i els seus ingressos son mínims!". Correcte. I? Passem la plateta per a que es puguin comprar un Mercedes-Benz? Diferències n'hi haurà sempre. El comunisme és un fracàs com a sistema econòmic si no n'està tothom convençut de com actuar.
Si es fa números veurem que la diferència d'ingressos és mínima entre un exclòs social i una persona de la base. Comencen pagant menys de la meitat de la hipoteca que tu pagues pel teu habitatge perquè recordem que el pis de protecció oficial al que optaves li han donat a ells i no a tu. Els seus fills poden anar a l'escola bressol i tu els has de portar a la privada (que com a mínim costa el doble). Als teus fills els has de comprar els llibres cada any. Els seus els hi paga l'AMPA. Tu has de pagar el transport escolar i el menjador. Als seus els hi paga el Consell Comarcal, a l'igual que les colònies d'estiu. Amb una mica de sort rebran alguna altra ajuda d'alguna ONG per afavorir la seva integració a la nostra societat. Si tenen algun tipus de problema amb la justícia sempre poden treure el discurs del racisme (tema molt sensible es veu) i llavors els desgraciadets de policies que els han empaitat robant acaben sent els culpables d'aquesta conducta.
A tall d'exemple el lamentable accident de l'explosió de gas de Gavà on van morir 5 o 6 membres d'una família. Se li hagués donat el mateix tracte mediàtic si enlloc de gitanos haguéssin estat persones normals, de la base? NO! Quants accidents de trànsit tenim on moren tots els ocupants del vehicle i les notícies tan sols hi dediquen 10 segons? D'acord que una explosió de gas és molt més espectacular (d'això també en podriem encetar una discussió) però el fet és el mateix.
Pels que aneu una mica perduts sobre aquest tema us explicaré unes quantes coses que no han sortit als mitjans de comunicació.
Gavà. Poble on difícilment pots escoltar el català pels carrers (és un fet i no una opinió). Vivendes socials ("regalades" en el seu dia a aquets exclosos socials que no treballen ni s'integren). Gitanos. Col·lectiu que mai ha volgut integrar-se a la nostra societat (però com voleu que ho facin si estan de puta mare!).
Una setmana abans en aquesta zona de vivendes famosa per les activitat il·legals que s'hi practiquen el Jutge va autoritzar una sèrie d'entrades i escorcolls a diferents domicilis per temes de salut pública (droga). Succeeix el lamentable accident. Una gran explosió, cotxes de policia, ambulàncies, bombers... els veins de la zona encara estan tirant droga i articles robats pensant que es tractava de més entrades i excorcolls.
A sobre, la Diputació de Granada i la de Múrcia, amb diners públics, paga els autocars als més de 200 familiars que van venir a Barcelona a la Vall d'Hebron. Si encara no n'hi ha prou s'habiliten habitacions d'hotel per aquests familiars que s'han desplaçat, tot pagat amb diners públics, es clar.
Més o menys com ens tractarien a nosaltres si ens passes una desgràcia similar. Ah, i segur que els hi reposaran la vivenda sense cap cost adicional perquè clar, ells són exclosos socials!

Doncs jo també vull ser exclòs social i tenir el mateix tracte per part de les Institucions com tenen aquests ciutadans. Encara no he sabut veure un motiu pel qual no m'agradaria ser exclòs social. Ho diu un net d'immigrants i sense que aquestes paraules vulguin induir al feixisme. Com diria en Pazos "a los hechos me remito".

Raül Solís Dolcet

Les cues de les grans superfícies

Les cues de les grans superfícies (p.e. Carrefour) les setmanes anteriors a les festes són un dels grans clàssics del nadal.
Aprofitant que aquest pont de la Constitució (fa anys que no veig aquest pont per enlloc...) em trobava a Lleida vaig dir: "Vinga, vaig a comprar el sopar d'avui i així miro si hi ha alguna oferteta de música o d'alguna altra cosa".
Són les 15:20. Un ibèric de pro (entenem com a ibèric no els pernils sinó qualsevol ciutadà nascut o que viu a la península ibèrica) estaria fent la migdiada com marquen els cànons. Entro al pàrquing del Carrefour. La 1a planta com sempre. Plena. Vaig a la 2a com faig habitualment i "uuaaaalaa!". No hi cap ni una agulla!
Així com he entrat surto. Aniré al súper del barri. Condueixo cap a casa amb el neguit de que em passaré 30 minuts buscant aparcament. Bingo! un lloc en la 1a volta que donava! Aparco i mentre camino cap a casa me'n dono compte que avui es festiu. Tots els petits comerços han tancat (llevat els del carrer major). Aguaito a la cantonada i renego dos minuts. El súper, com tots els comerços, està tancat. He de tornar al Carrefour a comprar el sopar. Continuo renegant.
Està bé, no passa res. hi aniré a última hora que segur que trobo menys gent. Em calmo una mica. Però he d'agafar el cotxe que tinc tan ben aparcat! Ara si que m'he acabat d'encendre!
Bé, són dos quarts de 8. Tanquen a les 9. Una bona hora per anar d'expedició. Tinc temps de marge per a qualsevol imprevist. Encara em cau la llagrimeta per haver tret el cotxe quan arribo un altre cop al Carrefour. Hi ha un vigilant de Prosegur regulant la sortida de vehicles del pàrquing. Molts vehicles passen de la senyal que obliga a tirar a la dreta (mes endavant us parlaré de la impossibilitat de girar a l'esquerra a Lleida) i volen girar a l'esquerra, cosa que fa que hi hagi un carril de sortida que quasi no es mou.
Torno a la 2a planta i està una mica millor, una miqueta tan sols. Decideixo no agafar cap carret. Simple qüestó tàctica si, com em penso, hi ha molta gent. I així és! Quin disbarat! La gent dels pobles ha aprofitat per venir al Pryca (com encara molts d'ells anomenen al Carrefour). És d'estudi sociològic. Generalment veus a una o com a molt dues persones per carret. Avui hi va tota la família! Ja començo a ficar-me histèric. Sobretot perquè jo vaig a diferent ritme. El 90% de la gent s'ho agafa com un passeig, com un "anem a passar la tarde" i jo tan sols necessito dues orades, una caixa de bombons i una ampolla de cava per l'Emma i el David que ja han tingut els bessons. Les cues a les caixes són de 10 metres la més curta, o sigui que ja que hi sóc m'ho agafo "amb la calma". Vaig mirant passadís per passadís (els menys transitats). Agafo número a la peixateria. Em retiro uns metres enrera perquè està plena la paradeta i no per estar més amuntegat ens atendran més ràpid (moltes senyores això no ho entenen). Duro 20 segons al mig del passadís. Cops per tots els cantons. Vaig encara més enrera, a la secció de les verdures. Quin respir! Tinc un metre quadrat per mi solet! Així m'estic els pertinents 20 minuts fins que em toca el torn. "Dues orades si us plau!". MEEEEEK! Resposta incorrecta! "Les orades se'ns han acabat". M'apropo fins al davant per observar quines alternatives tinc i uops, sorpresa. No queda res!!! Ho haveu vist això? La mare que em va parir! Abandono aquella peixateria i passejo sense rumb pels passadissos i la "marabunda" em fa arribar als congelats. Poder sigui millor anar a sopar a fora. Però no! He vingut fins aquí i com a mínim m'ha de servir d'ajguna cosa aquesta pèrdua de temps. A sobre fan el Barça en obert per la tele. Res. D'aquí no surto sense el sopar.
Gent per aquí, gent per allà. Passadissos estrets. Estic bastant "sensible". És tot un repte d'autocontrol contínuament.
Un exemple que s'observa fàcilment aquests dies. Un carret amb 5 ocupants (pares, àvia, fills abarallant-se) es troba una altre carret del mateix poble amb 6 ocupants (pares, àvia, fill jove amb la nòvia i un mocós malcriat). Si aquesta trobada es produís al poble no estarien ni cinc segons però la excepcionalitat que és una trobada al Carrefour fa que xerrin com si s'haguéssin trobat a l'Antàrtida!. Resultat, un tap de la òstia al passadís del paper higiènic. I com no farien al poble, al Carrefour (o Pryca per ells) es conten les coses que han passat aquest últim any! No puc més, ho sento. Marxo. Me'n vaig. Agafo un paquet de bratwursts i cap a casa que ja en tinc prou (encara tardaria una hora a arribar a casa).
Un dia festiu, que hauries d'estar super relaxat, aprofitant per fer aquelles coses que no pots fer els dies que treballes... acaba sent més estressant que qualsevol dia de feina.
Bones festes amics!

Raül Solís Dolcet

Llobarro amb alls tendres i bolets

Aprofitant que és temporada de bolets farem un llobarro amb coberta de bolets i all tendre aromatitzat amb vinagre de sidra.

Pràcticament amb aquest nom tan llarg diem tot el que farem però anem a pams.
Podem utilitzar llobarro (lubina) o orada (dorada). Si ens la podem permetre salvatge millor que millor, però generalment les nostres butxaques tan sols arriben a les de piscifactoria (de tamany molt petit, com el de la foto). Uns allets tendres, vinagre aromatitzat, en aquest cas de mançana (poma) i els bolets. Generalment, durant tot l'any es pot trobar als supermercats bolets en conserva però avui cuinarem els que hem trobat, molt comuns als boscos catalans.

Aquests són els que quatre principiants (Eva, Joel, Carmina i Raül) van trobar:

• llora (russula xeramperina)
• rovello (lactarius sanguifluus)
• pinatell (lactarius deliciosus)
• fredolic (tricholoma terreum)
• carrereta (marismius oreades)
• bolet d'ovella (tricholoma fracticum)
• llanega blanca (hygrophorus gliocyclus)
• cama perdiu (Chroogomphus rutilus)
• molleric (suillus luteus)

Primer de tot els netegem, trocegem i els escaldem en una olla. Els fiquem en un escorredor per treure'n tota l'aigua. Sense marxar de la cuina tallem a trocets petits els alls tendres ja nets i els fiquem amb un raig d'oli a coure en una paella fins que es daurin. Hi afegim els bolets i tapem, que vagi tot reduint a foc lent.
Tenim els lloms de llobarro ben nets. En una altra paella amb unes gotes d'oli els daurem, primer per la part de la pell per acabar de marcar-los 30 segons per l'altre cantó.

Abans de treure'ls afegim, a l'altra paella dels bolets que tenim a foc lent, un rajolí de vinagre.
Enplatem i ja tenim un bon plat de peix ben saludable.


Llobarro amb alls tendres i bolets:

• 4 lloms de llobarro
• 400gr de diferents bolets
• 6 allets tendres
• vinagre aromatitzat
• oli d'oliva
• sal

Temps: 15 minuts

Raül Solís Dolcet

Hamburgueses casolanes

Per fer unes bones hamburgueses (sense desmeréixer les que hi pugui haver al mercat) necessitarem carn picada de vedella o de bou. La quantitat variarà segons el tamany de l'hamburguesa. Penseu que menjant 200gr o 300gr de producte ja quedes bé.
Per cada kilo de carn hi afegirem un parell d'ous, un parell o tres de cullerades de pa ratllat, una ceba, oli d'oliva, pebre negre i sal.
Això és la base del 80% de les hamburgueses. A partir d'aquí es poden fer múltiples variacions però sempre agafant de base aquests ingredients.
En el nostre cas hi afegirem unes cullerades de timó (farigola) que sempre dóna un toc molt agradable (a mi m'encanta aquesta herba).

Anem ficant els ingredients en un bol prou gran i ho barregem amb les mans (em picat o ratllat la ceba). Quan tenim tots els ingredients ben barrejats toca fer les hamburgueses. Que cadascú les faci del tamany que li agradi més. Pensem que com més gruixudes més ens costarà coure-les i ho haurem de tenir en compte a l'hora de la cocció.

Uns minuts al foc, banda i banda i ja es pot servir. Si ho acompanyem d'unes patatetes fregides (fetes a casa) i abans de menjar hi tirem un rajolí d'oli... ole canole! (va per tu Eva) unes hamburgueses casolanes de primera!

Us passaré unes quantitats més o menys estàndars i després que cadascú segons la quantitat de la vedella adapti la resta d'ingredients proporcionalment.

Hamburgueses Casolanes:

• 1kg de carn de vedella picada
• 2 ous
• 1 ceba
• 2 o 3 cullerades grans pa ratllat
• 1 cullerada gran de timó (farigola)
• pebre negre
• oli d'oliva
• sal

Temps: 10 minuts malcontats

Raül Solís Dolcet

Sobre els aliments

D'aliments n'hi ha de molta qualitat i d'altres que no en tenen tanta. Si disposem d'una matèria prima excel·lent poca cosa necessitarem per elaborar un bon àpat. En canvi si els ingredients són mediocres, haurem de fer una recepta elaborada per compensar aquesta mediocritat.
Un exemple entenedor podria ser la vedella. Tenim un filet (solomillo) que passa't per la planxa amb un bon raig d'oli pot estar de fàbula. En canvi, si enlloc del filet tenim carn de segona haurem de fer algun estofat o guisat que ens entendreixi aquesta carn. Ho podriem ficar a la planxa però quedaria dur com una pedra i correm el risc de quedar-nos tot sols menjant les postres.
Algú podrà dir que no es pot comparar la qualitat d'un filet amb la carn per estofar. Si, correcte, no és la mateixa carn tot i ser vedella, però ens serveix per comprendre aquest gran principi de la cuina.

baixa qualitat + poca elaboració = el millor menú de qualsevol "fast food"
baixa qualitat + molta elaboració = (pot sortir un) bon àpat
alta qualitat + poca elaboració = bon àpat
alta qualitat + molta elaboració = recepta d'en Ferran Adrià, menjar 5 estrelles

Ja ho sabeu, a poder ser, aliments de 1a qualitat i sinó... a passar més temps a la cuina.

Raül Solís Dolcet

Les empreses que es dediquen a respondre trucades

Suposo que a la majoria de la gent li ha passat algun cop. Enfrentar-se a la mala experiència que és contactar amb alguna companyia gran.
M'atreviria a dir que tots som clients de com a mínim alguna "gran" companyia. Ja sigui de telefonia mobil, fixa, companyia de llum, gas, bancs, assegurança del vehicle...
Qui no ha patit aquelles llargues esperes amb una musiqueta que et ressona per tot el cap, on et passen d'operador a operador fins que t'acaben penjant sense sol·lucionar el problema (a Movistar en són uns cracks). I aquelles converses amb l'operador d'ADSL on expliques el teu problema 10 cops i t'acaben dient que han obert incidència i ho solventaran en breu.
On estan ubicades aquestes empreses? Al Perú? A l'Ecuador? Evidentment a tu t'han enviat la publicitat en català però ni se't passi pel cap parlar amb ells en aquest "dialecte". Per l'accent amb que et parlen tot són sudamericans (com molts metges d'urgències) i has de parlar el seu idioma si vols tenir una mínima possibilitat en la teva reclamació.
Això per no parlar de la factura del telèfon. Molts números no són gratuits, són un 902 o 901, on l'import de la trucada es paga a mitges. Però el cas es que igual has comprat una película que no se't veu i has acabat pagant més per la trucada que no pas per comprar un altre cop la peli. Evidentment no has pogut veure-la, i aquell diumenge de sofà que volies passar tranquilament amb la teva novia acaba sent una jornada de "mecadondeus" i despropòsits contra l'operador.
Els que ja són la òstia són els que has d'anar introduint números desde l'aparell telefònic. L'altre dia em fico a www.ingdirect.com. Havia oblidat la contrassenya i a la web em donen un número de telèfon per gent despistada com jo. Truco, teclejo el meu NIE i acte seguit em demana els dos últims números de la contrassenya! Pa flipar! Ole, ole, oooooole! Però com et poden demanar la clau si aquell telèfon es pels que ens l'hem oblidat?
Jo molts cops m'he sentit impotent davant tanta ineptitud, acaben desesperant-te i el millor de tot és que si tiguessis els coneixements i el temps per fer una reclamació com Déu mana, la "gran" companyia acabaria descarregant les culpes a l'empresa subcontractada per respondre les trucades telefòniques. La dels operadors sudamericans. Total, que el pobre operador immigrant, sense ser-ne l'últim culpable, acaba acomiadat sense saber ben bé perquè. I la "gran" empresa amb això pot dir que ha près les mesures oportunes per solventar l'incident i evitar que es pugui tornar a repetir...

Mon pare sempre diu que el món gira pq ha de girar i es ben cert. Hi ha cops en que et preguntes com pot ser que les coses funcionin...

Raül Solís Dolcet