dissabte, 9 de juliol de 2011

Diners gastats, idees buides

Ja fa uns dies va sortir la notícia de que el trajecte del Tren d'Alta Velocitat (AVE), entre Madrid i Albacete, deixava de funcionar. Aquest tram passava també per les ciutats de Toledo i Cuenca. Han estat 6 mesos de funcionament. Repeteixo, sis mesos. Benvinguts a Espanya. República "bananera". On els diners ens surten per les orelles! La meva pregunta és: se li ha tocat a algú el crostó?
Estació d'alta velocitat de Cuenca
Molta gent podrà pensar en que els bitllets no són econòmics, que les estacions estan a les afores (la de Cuenca a 4 quilòmetres) o altres problemes menors que, així i tot, també són molt discutibles. Però el problema de fons és si aquesta milionària infraestructura calia. Feia falta? M'agradaria pensar que abans de proposar i fer una obra d'aquesta magnitud hi ha un rigorós estudi de viabilitat (imprescindible en qualsevol negoci), on es tenen en compte els usuaris potencials, freqüència dels trajectes, demanda del servei a prestar...
Com volen que després la gent no s'indigni amb la classe política? Com volen que després, quan ens diuen que es tanquen plantes d'hospitals, la gent no surti al carrer? Vull creure que és una cosa "de peras y olmos" com diuen per Espanya. De capacitat o, com en aquest cas, manca d'ella. Però em doldria molt que fos cinisme o quelcom pitjor. Malauradament en tenim tants exemples que el poble dubta, tots dubtem i crec que amb raó. I que fem nosaltres? Pensar, una més...
Perquè no tan sols hi ha l'AVE. També tenim els aeroports. Que grans aquestes infraestructures per condecorar al polític de torn. I quines fotos tan boniques que s'hi fan tallant la bandereta. Poder són de les fotos més cares que es fan a tot el món. L'Annie Leibovitz podria fer millors retrats i més econòmics, però sabeu com vesteix, davant d'amics i familiars, una placa amb el teu nom a l'aeroport? El de Ciudad Real va sortir a "Le Monde" com un exemple més de la gestió econòmica de l'estat espanyol. El de Castelló es va fer famós per les declaracions del president de la Diputació preguntant als seus nets si els agradava l'aeroport de l'avi (un aeroport que patrocina, de fa temps, al Villareal però que encara no té llicència de vols...). I el de Lleida, l'aeroport d'Alguaire. La gran infraestructura dinamitzadora de tota l'economia de Ponent. És deficitari des de que es té la idea de fer-lo. No dic que no sigui un caramel pels polítics que encara no tenien cap foto, però entenc que no s'hauria de jugar així com així amb els diners dels contribuents. En quin cap hi cap que un aeroport a Lleida sigui rendible? De Lleida a l'aeroport hi tens mitja hora. Si hi afegeixes 45 minuts ja estàs a l'aeroport del Prat. Crec que la diferència és més que significativa. Es fa un aeroport a la plana que queda inutilitzat quan hi ha boira (pel que es veu, un fet excepcional a Lleida) i que no pot acollir vols de fora de l'espai Schengen (vols de turisme hivernal que van ser el principal argument per a la construcció de l'aeroport).I dels que es van fer la foto n'heu vist algun donant la cara? Com es pot permetre malbaratar els recursos d'un territori d'aquesta manera?
Com que aquest és un mal endèmic de la nostra classe governant nosaltres, la ciutadania, podríem fer unes propostes més imaginatives i igual de rendibles. No val ficar activitats o infraestructures que no siguin deficitàries. Encetaré jo la campanya amb les següents propostes:
Aiguamolls de Rufea
  • Pintar de color blanc els troncs de tots els arbres que estiguin a menys de 5 quilòmetres d'un parc eòlic. Ja que els molins de vent no s'integren al paisatge (ni de conya ho fan, Don Quijote "fliparia" de debò), que el paisatge s'integri als molins de vent.
  • Fer un TRAMvia de Butsènit a Rufea, per contemplar els aiguamolls de la zona.
  • A l'altura de Montagut, condicionar una llarga galeria coberta en el tram de l'AVE. En aquesta galeria/túnel s'hi poden fer exposicions temporals i permanents sobre artistes emergents de la zona. A part de ser una de les galeries d'art més ràpides de visitar de tot el món, serviria per dinamitzar la zona.
  • Autovia Gimenells - Pla de la Font, JA!
Com veieu, costa poc ser igual de productius i eficients que els que ens manen (que hom suposa que d'això en saben). En originalitat no ens guanyen. Segur que vosaltres també teniu una proposta oi? Doneu-la a conèixer!



Raül Solís Dolcet
 

diumenge, 26 de juny de 2011

Que li ha passat a la grip A?

Fa dies que penso que se n'ha fet de la grip A. 
Les autoritats, seguint recomanacions de la OMS (Organització Mundial de la Salut), van crear un estat de psicosi i alerta social injustificat. Una pandèmia havia d'arrasar el món occidental. A Espanya, en un acte sense precedents, l'exèrcit va custodiar les vacunes (suposo que algú haurà avisat als pobres soldats que ja no hi ha motiu per a la defensa armada dels medicaments).
A l'hemisferi sud, ja es va poder observar que no n'havia per tant però aquí, es va continuar amb el que estava previst. Això tan sols em fa pensar en dues coses. O les autoritats i qui els aconsella no en tenen ni idea, o algú s'ha omplert les butxaques (perquè és un gol per tota l'esquadra). Vull creure que qui ens mana és inepte. Millor pensar en incapacitat que malversacions.
Recordeu algú que hagi sortit a demanar disculpes per crear aquest estat d'alarma. Tothom a començat a mirar cap al cantó i xiular, com si no passés res. I que el temps i el vent tapin aquest ridícul monumental. Quina vergonya (o poca). No recordeu els protocols on ens deien com ens havíem de netejar les mans? Penós. Semblava que no et poguessis contagiar per res més. I la monja aquella de St. Benet, Teresa Forcades? Que va sortir al programa Singulars explicant-ho millor que qualsevol autoritat d'aquest país? 
Doncs res, ens ha quedat un munt de vacunes, una mostra més d'ineptitud professional, una despesa innecessària, algú amb les vacances ben pagades al Carib (a costa dels contribuents) i aquell crit que no van parar de repetir per justificar-se: 
"Terra, atura't que ve la grip A!"


Raül Solís Dolcet

diumenge, 12 de juny de 2011

Sóc de l'oest

Ahir, en la presentació del llibre "la Plana Salvatge" del Felip Gallart, publicat per deParis edicions, vaig tornar a escoltar la cançó "sóc de l'oest" versionada per un jove amb una guitarra petita (desconec si aquestes guitarres tenen un nom específic). Feia mesos que no l'escoltava, però la versió d'ahir em va agradar força. Més que la de "Lo Pardal Roquer". Els "Pastorets Rock" també en fan una versió molt bona i "El Fill del Mestre" una més íntima. L'autor del llibre va dir que la cançó està esdevenint un himne a les terres de Lleida. Al Facebook hi teniu un grup (volem que Sóc de l'Oest sigui l'himne de les Terres de Ponent)
Poder és massa aviat per parlar sobre les dimensions i popularitat d'aquesta cançó però pels que no la conegueu us deixo aquí diferents enllaços i la lletra:

Lo Pardal Roquer

Lletra i música: David Esterri "Lo Pardal Roquer"

M’he criat entre pagesos i carrinclons
homes que s’aferren a les seves tradicions
gent de terra, gent de foc
en una frontera on la mentida no hi té lloc
on és creuen els camins dels sadis i els rancors
i els destins de les nacions
sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol
més enllà de les muntanyes entre les valls i els aiguamolls.

On la botifarra encara es fa de ceba i sang
i la bota plena fa el camí del vianant
per indrets, de pedra i fang
on el blau del cel, es tot el que tenim de mar
penjat en l’horitzó un estel brilla tant
la fosca nit, si el cel és pont
sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol

més enllà de les muntanyes entre les valls i els aiguamolls.
regadius, hortes i terres de secà
pluja quan déu vol i tempestes sobre el pla
i la boira cobrint la vall
històries contades a la vora de la llar
quan la nit és llarga i les hores cal matar,
esperant l’endemà
sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol
més enllà de les muntanyes entre les valls i els aiguamolls...


Raül Solís Dolcet

dimecres, 8 de juny de 2011

Legalització de la corrupció

Avui, arran d'una notícia sobre la intenció de legalitzar la droga a Mèxic per eradicar el narcotràfic, el senyor Rafel ha soltat aquesta idea. Legalitzar la corrupció. Durant uns segons les meves neurones han patit aturades i circulació lenta. Semblava el nus de la Trinitat en hora punta. Tenia idees contradictòries. Unes anaven cap amunt i d'altres cap avall, unes cap a la dreta i les altres cap a l'esquerra. He decidit aparcar-ho per no perdre el fil de la conversa (com a bon home sóc incapaç de fer dues coses a la vegada).
Quan tornava cap a casa, tot sol amb els meus pensaments he recuperat la idea. Legalitzar la corrupció. El primer que m'ha vingut al cap ha estat que el fet que es legalitzi no vol dir que desaparegui. Tan sols que deixa d'anar en contra de la llei. Crec que no solucionaríem el problema. Llàstima, per uns moments m'havia fet il·lusions. De fet es podria treure del diccionari la paraula. Tot i això, tot i que es legalitzés, encara n'hi hauria que s'empescarien alguna cosa per actuar al marge de la llei. Segur.
Això ha vingut després d'un intens debat sobre la classe política. Desgraciadament, com sempre passa, les males accions d'una minoria etiqueten a la honesta majoria. Ha passat, passa i passarà. Ni tots els moros són uns lladres, ni tots els gitanos uns mentiders, ni tots dels catalans uns agarrats. Hi ha polítics honestos. Es clar. Però una minoria no ho és. I la corrupció d'aquesta minoria embruta el nom o la professió de tots els altres. Perquè que en la política hi ha corrupció ho sap tothom, oi? Això és de domini públic. Però jo em pregunto: si hi ha professionals que no són honestos com és que no són denunciats pels companys? Perquè no hi ha cap manifestació de polítics honestos en contra d'aquesta minoria que embruta la professió? Seria graciós veure en Berlusconi encapçalant una manifestació contra la corrupció política. Això si que ho saben fer de primera. Sortir a la foto que és el compta.
Crec que s'ha arribat a un punt en que si no ho fas estàs mal vist dintre del teu gremi. Estem normalitzant el que hauria de ser excepcional. Sempre explico el curiós exemple que em va donar el bon amic Alfons. Em deia que la política és com un pernil a la cuina. Tots els que hi entren en tallen un tros. N'hi ha que en fan un petit tall per fer-ne un tastet i d'altres que s'atipen amb talls ben grans. Però tots ens mengen. Pensant-ho fredament no crec que tothom en mengi però sí que és cert que aquesta és la imatge que ens transmeten. Sobretot perquè no fan res per intentar que aquesta imatge canvïi. Llavors, tenen el que es mereixen? Com és que tots els partits polítics estan d'acord en revisar la llei de finançament dels partits polítics i ningú fica fil a l'agulla? Com és que de portes enfora tots qüestionen la cambra del Senat i ningú fa res per arreglar-ho? Que volen que pensem dels senyors diputats que abandonen el Parlament per anar al bar quan surt a parlar el representant de Coalición Canaria o Izquierda Unida? Això no és abandonar el seu lloc de treball? Ho retransmeten les televisions en directe i procedeixen amb el cap ben alt? Tan sols acudeixen a les votacions (i alguns ho fan tard). No s'hauria de demanar responsabilitats? Estem demanant res excepcional? Us imagineu una reunió d'empresa on marxi tothom al bar quan li toca parlar a algun càrrec secundari? Impensable, no? Perquè no s'endureix el codi penal en tots aquells delictes que afecten als càrrecs electes? No és més greu robar per cobdícia que per malviure? Perquè no es limiten els mandats i es fan llistes obertes?
A la conca mediterrània s'han iniciat moviments populars que han acabat amb règims polítics. A Islàndia la població s'ha plantat tipa dels seus governants. Al pernil de la nostra cuina ja se li veu l'os. Que ens falta a nosaltres per dir prou?

Raül Solís Dolcet

dijous, 2 de juny de 2011

Plorem pel que deixem de tenir

Els esdeveniments dels últims dies m'han fet recordar aquesta sentència de la cultura popular. Sempre ens lamentem per allò que hem perdut o, simplement, deixem de tenir. 
Hi podríem encabir molts exemples. Des d'aquell amor que ens deixa o deixem, a la salut, passant per la llum que fa funcionar tots els aparells o l'escàs paper higiènic d'aquella tarda d'incontinència anal. Tots tindrien un denominador comú. Fins que no ens han faltat no n'hem valorat la seva importància en les nostres vides. Però si són tan i tan essencials per a nosaltres perquè no els apreciem com es mereixen? No vull dir amb això que s'hagi de fer un altar al senyor/a Scottex. Seria dramàtic veure els passos de la processó de setmana Santa un any plujós. Al que em refereixo és que molts pocs cops valorem el que tenim. Simplement per això mateix. Perquè són coses que tenim tan assumides, tan nostres, que no se'ns passa pel cap que mai ens puguin faltar. I quan això succeeix després venen les lamentacions. No parlo d'exterioritzar el sentiment de gratitud perquè no acabaríem mai de donar les gràcies. Gràcies a l'arquitecte que va dissenyar el pis per fer que no s'ensorri l'edifici, gràcies al servei d'atenció telefònica del gas, gràcies als creadors de Google, gràcies a l'inventor del velcro, gràcies a la grua municipal, gràcies a la objectivitat dels mitjans de comunicació, gràcies a les comissions de la Caixa, gràcies al Sol per sortir regularment cada dia, gràcies a la senyora Gravetat que ens manté amb els peus a terra (o això ens sembla)... No fa falta radicalitzar la frase portant-la als extrems. No. Tan sols essent conscients de tot allò bo que ens passa a cada instant podem guanyar tones de felicitat (això a quedat molt d'en Punset, oi?). De ben segur que la falta de paper higiènic quan estàs assegut a la tassa del vàter ja perd importància. Com sempre dic, és una qüestió de perspectiva. A qualsevol de nosaltres una gotera al sostre de casa ens suposa un gran maldecap. Pel rodamón que dorm al caixer del BBVA això és insignificant. Que és una taca de cafè quan vas brut de fang fins a les orelles?
Com diu el títol, plorem pel que deixem de tenir i ho continuaria amb un qui no es conforma és perquè no vol.

Raül Solís Dolcet

divendres, 27 de maig de 2011

Si sortint al carrer és pogués canviar el món

Que bonic que una simple acció com sortir al carrer, ens servís per canviar al món, no creieu? Un món com m'agrada a mi, es clar. No com li pugui agradar a un indígena de l'Amazones o un mormó de nord-amèrica o un monjo budista del Tibet. No. Un món fet a la meva mida. De fet, podríem dir que de tenir aquesta vareta màgica per canviar tot allò que no ens agrada en sortirien tants mons com persones hi viuen. Tants caps, tants barrets. Però trobar mínims comuns ja seria més factible, uns pilars bàsics. Aquí coincidiríem moltes persones més. 
Aquest pensament m'ha vingut després de veure la gent que ha ocupat les places de les principals ciutats de l'Estat, farta del "sistema" econòmic/polític (que ho acaba condicionant tot) i demana democràcia real ja. Tot és fer un primer pas i és necessita aquest pas per fer-ne un segon, i un tercer, i un quart, però sóc bastant escèptic amb aquesta societat. Aquesta societat que tan sols es mobilitza per les celebracions dels seus equips. Aquesta societat que no compleix amb una de les poques obligacions que tenim com és la d'anar a votar (tan sols ens movem quan ens toquen la butxaca, sancions econòmiques ja!). Aquesta societat que tan sols s'interessa per la política quan diuen que s'hi presenta la Belen Esteban. L'estat del benestar ha capat la societat. N'ha fet perdre tota virilitat. N'ha emmudit la crítica. Perquè estem veient, asseguts al sofà, com els veïns s'estan matant i l'únic que fem és canviar de canal i com ha molt pensar, pobres veïns. Perquè ens ho han donat tot mastegat. Perquè no hem hagut de lluitar per cap dret. Perquè qualsevol tipus de protesta sabem que no servirà per res, tan sols per acontentar una mica les nostres consciències. Perquè la classe política és qui fica la cara però darrera sempre hi ha la voluntat econòmica. Això passa a nivell local (per sort encara no a tots els llocs) i és el pa de cada dia a nivell global, mundial. I tot i que hi hagi polítics capaços d'escoltar al poble (amb un Sonotone) tan sols poden escoltar i prendre nota. Les accions importants sempre hauran de demanar el permís a aquesta minoria econòmica. I això és que fa que la societat vegi que les seves escasses protestes no serveixen per a res (o per alguna engruna) i poc a poc, se't passen les ganes de sortir al carrer perquè del teu acte no en veus una conseqüència directa i poc a poc, deixes d'escoltar debats polítics perquè se't regira l'estómac i, poc a poc, acabes passant del 59 segundos i el 30 minuts i mirant Callejeros viajeros o la Noria.
Els polítics veuen molt lluny les protestes de la gent i la gent veu molt lluny als polítics. Funcionen segons la intenció de vot. Que traduït vol dir conservació del lloc de treball. Més temps a la cadira. Llavors sí que es mouen. Us sembla que els preocupa el missatge dels ocupants de les places? No! Tan sols els preocupa les conseqüències que pugui tenir tota aquesta acció social (les conseqüències en vots, es clar). No el missatge.
Per això seguiré atent al que pugui sortir-ne d'aquest moviment social i tot i que no comparteixi tots els punts del manifest, n'aprovo la majoria, i crec que faig més recolzant el moviment i difonent-lo que fent el que fem sempre, canviar de canal.

Raül Solís Dolcet

diumenge, 22 de maig de 2011

Resultats de les eleccions municipals a Alcarràs

El poble ha parlat.
Les xocolatades, les havaneres, el rom cremat, les coaccions, el vot de tota l'ètnia gitana d'Alcarràs (cuidadosament acompanyats pel regidor Moreno, perdó, exregidor), les mentides, el govern dels "seus" a la Generalitat, els suplents de la llista (perquè tanta gent?), una campanya electoral de rics, l'entrega del programa porta a porta per membres de la llista, "mitings" de primeres espases del partit, joc brut a la xarxa, una llista en busca del vot per davant de les capacitats, els incondicionals i un llarg llistat de coses. Res de tot això ha servit per millorar els resultats anteriors de CiU, al contrari. Han perdut força vots en favor d'un equip d'Esquerra que ha sabut vendre la il·lusió pel nostre poble. Il·lusió que havíem perdut molts al veure el poble tenim, al veure un futur de quatre anys amb el mateix Alcalde al capdavant.
Però aquestes municipals l'equip de govern s'ha trobat un "adversari" amb qui no contava. Les xarxes socials. Han intentat crear pàgines suposadament objectives però el poble sembla que s'ha cansat d'escoltar sempre la versió oficial. Han sortit veus anònimes i altres no tan anònimes que han aportat molta informació i que han donat una visió des d'una altra perspectiva. Han generat un intens debat, amb molta activitat per part de gent que no li semblava correcta la gestió de l'Ajuntament. Això sempre és positiu a l'hora d'emetre judicis i avui, dia 22 de maig de 2011, el poble ha jutjat amb les seves votacions. Per primer cop en 16 anys CiU no ha guanyat per majoria absoluta. Ha perdut respecte les anteriors eleccions 10 punts (percentuals) i dos regidors. Però que es pot esperar d'un equip que ha basat el seu discurs en parlar d'infraestructures de legislatures passades, en respondre acusacions dels altres partits i no rebatre amb propostes? CiU ha presentat el programa més pobre amb diferència. De res ha servit el vot dels molts incondicionals. Poder finalment han obert els ulls. Poder s'ha dit prou i és hora de sumar entre tots de veritat. Perquè tot un poble té més força per tirar endavant que una sola persona. Visca Alcarràs!


Raül Solís Dolcet

dimarts, 17 de maig de 2011

Carta oberta a l'Alcalde d'Alcarràs

Il·lustríssim Alcalde,
Fa uns dies vaig assistir a la presentació de la seva candidatura i les seves paraules em van esperonar a fer aquesta carta. Esperonar poder no seria el verb correcte perquè la seva política ja fa anys que em té esperonat, l’expressió correcta seria motivar. Sí, les seves paraules el dia de la presentació de l’equip han motivat aquesta carta. Això ja és més correcte.
En el seu discurs va advocar a la llibertat d’expressió i opinió i té tota la raó del món. No és un privilegi que ens atorgui vostè en exclusivitat, no. Aquest dret el vam adquirir plenament amb la democràcia. Però està bé que se’ns vagi recordant, de tant en tant, quins són els nostres drets i obligacions.
Aquests darrers mesos s’ha generat un intens debat a internet sobre la seva gestió de l’Ajuntament. Com sempre passa, hi ha gent que utilitza l’anonimat per faltar al respecte (cosa que desaprovo totalment) però és un percentatge petit que no ens ha d’enlluernar per no veure el missatge de fons. Lamento que molts cops s’utilitzi l’actitud d’aquesta minoria per desacreditar tot un discurs fonamentat però segons quines coses, sembla que el millor que es pot fer és ficar-se una bena als ulls.
Per internet han succeït coses fosques. Tancament de webs, bloqueig de perfils al Facebook. Curiosament sempre eren contraris a l’Alcalde (remarco l’Alcalde i no a l’equip de govern, és important això per comprendre el contingut de la carta). Desconec completament qui ha estat, però el que sí que tinc molt clar és al bàndol que pertany. En tot cas, això és molt lleig. I més després d’haver-se omplert la boca davant de la militància incondicional amb paraules com llibertat d’expressió. La llibertat d’expressió és un dret massa seriós com per escampar-la així com així. Massa. I jo, com a ciutadà i veí d’Alcarràs, en faré us.
Porta quatre legislatures al capdavant, totes amb majoria absoluta, si no recordo malament. Com sempre, s’han fet coses molt bones i importants pel poble (sobretot en les tres primeres legislatures) i també coses dolentes. No remarcaré les coses bones perquè vostè se n’encarregarà prou de fer-les brillar ara durant campanya electoral (tot i que siguin d’altres legislatures). Em centraré en les coses que no veig tan bé, sempre intentant que sigui una crítica constructiva, i com sempre, buscant el millor pel poble.
El desembre de 2006 va rebre una carta meva. La motivació aquell cop va ser els canvis vertiginosos que estava experimentant la nostra vila. Avui la motivació n’és una altra, però a diferència de l’altre cop, aquesta carta la faré oberta a tothom, al poble. Perquè vull que la gent vegi que això que ha aflorat ara per internet és un problema antic, de ja fa una pila d’anys, i que té un denominador comú. Vostè. L’Alcalde de la vila. En Gerard Serra Martínez. L’únic que hi ha estat els setze anys.
És per això que recuperaré alguns paràgrafs d’aquella carta per posar en antecedents els nous destinataris. Disculpes per endavant si el fet de recordar part d’aquell escrit se li fa pesat. Encara és a temps d’ignorar-la, tal com va fer l’anterior.
Un dels primers paràgrafs de l’anterior carta era aquest:
Ja et dic per endavant que moltes de les decisions que es prenen al consistori, el poble, els vilatans, no les entenem. Principalment perquè ens falta molta informació de la qual sí que disposa l’equip de Govern i que faria comprendre aquestes decisions en la majoria dels casos, però per simples motius pràctics i d’agilitat és obvi que s’ha de prescindir d’aquest quòrum. De fet, si sou al Govern és perquè els vilatans us vam votar i confiem en vosaltres per prendre aquestes decisions. Així funciona el nostre sistema democràtic. Per això et poso en antecedents i ja t’avanço que no pretenc saber tots els perquès del que et plantejaré a continuació, ni molt menys. Però sí que m’agradaria posar de manifest que aquests dubtes els té molta gent del poble, fet que crea distanciament entre l’Ajuntament i els veïns.
El mantinc, tal com estava i tot seguit li fico desglossat per àrees els diferents punts de la carta (suposo que ja ho recorda però en cursiva hi apareixeran les parts que cito  de l’antiga carta):

CULTURA
Equipaments i Gestió
  • Enhorabona pel funcionament de la biblioteca. Ja porto temps repetint que si tot en aquest poble funcionés com la biblioteca seriem l’enveja de la comarca. La tasca que fan la Maite i la Montse, amb la Dolors al capdavant és fantàstica. Els números ho diuen. Les encoratjo a continuar en aquesta tasca de promoció de les lletres.
  • Felicito la tasca realitzada al Casino, en les diferents xerrades, exposicions i activitats diverses que s’hi realitzen. Poder, pel meu gust, seria millor homogeneïtzar al llarg de l’any l’activitat i que no quedés concentrada en uns mesos i fer-ne una major difusió però tot i això enhorabona als/les responsables.
  • Sobre el futur museu d’Alcarràs m’agrada el resultat final però no com hi hem arribat. M’agrada que es recuperi la poca història que puguem tenir en forma de restes arqueològiques però no com s’ha intentat vendre a la ciutadania. Perquè es va iniciar i promoure segons vostè la remodelació de la plaça Nova? No sabia que hi havia l’antiga església i cementiri a sota? No ha llegit res sobre el poble d’Alcarràs? Està molt bé que un cop trobades les restes s’adeqüi com a museu però la qüestió és, perquè? No hi volia ficar un pàrking soterrat allí?
  • La població islàmica d’Alcarràs és nombrosa. Generalment s’associa l’islam als nordafricans però a Alcarràs hi tenim una nodrida colònia de subsaharians islàmics practicants. Disposen d’un local que els serveix per fer les oracions. S’ha fet algun tipus de regulació de la mesquita? Perquè sap que n’hi ha una oi? No m’agradaria que és malinterpretés la pregunta. És més, penso que la gent hauria de deixar-se d’estereotips. La delinqüència no està associada a les pràctiques religioses (llevat de casos extrems que no són el cas). Però com en tots els locals amb gran afluència de gent hi hauria d’haver algun tipus de control sobre l’aforament, per no lamentar cap tragèdia. A l’estiu, amb la calor i el local ple a besar amb tot obert, un pensa que s’ha de tenir molta fe per suportar allò.

Suport a les entitats
  • Les entitats culturals són el motor de la vila. Aquestes no fallen mai perquè la gent que hi és hi està per voluntat pròpia i el més important, perquè gaudeix fent-ho. Des de la Coral al grup de teatre, passant per les mestresses de casa, remember Company, Som i Serem, la banda, les “majorettes”, les associacions culturals de diferents països...l’Ajuntament fa anys que està donant suport a aquestes entitats i així és com ha de ser.

ENSENYAMENT
  • Fa quatre anys en la carta li vaig ficar això:
L’escola bressol és petita i la biblioteca també.
...els col·legis de baix (ara que no feia falta saltar la tanca per anar-hi a jugar) estan parcialment ocupats pel pati d’ampliació d’una escola bressol que té... 4 anys? A això es pot dir que el creixement demogràfic dels últims anys ens ha desbordat. Gerard, jo no m’ho crec. Quan feia 3r d’EGB una de les preguntes d’examen era quants habitants tenia Alcarràs. En teníem 4.917. Disset o divuit anys després encara no havíem passat dels 5.000. Una barrera que casualment marca i delimita els serveis que el municipi ha d’oferir. No recordo cap paleta que hagi estat parat, al contrari, sempre han tingut feina i no han parat d’arribar immigrants a la nostra vila per establir-s’hi. Segurament la resposta a això és que la gent no se censava, és clar, però no eximeix els responsables municipals d’haver tingut tanta poca visió de futur. 
A dia d’avui quina demanda hi ha de places en l’Escola Bressol? Una plaça disponible per cada quatre o cinc sol·licituds? Es va fer una Escola Bressol petita pel poble que era/és Alcarràs. Al lloc on treballo per menys expedienten a la gent. Aquí no passa res. El pròxim cop esperem fer-ho millor, oi?
  • S’ha construït el col·legi del Saladar lluny, massa lluny. No entenc com amb els manifestos problemes circulatoris i de mobilitat no s’ha construït en un lloc més proper als habitatges. L’espai de les antigues escoles no servia? Quan els voltants del col·legi estiguin urbanitzats, la població necessitarà un tercer col·legi. El ficarem a Les Coves? Està al mig del no res. I si algun pare havia pensat en portar els fills al col·legi a peu que se n’oblidi. Com vol que ens acostumem a caminar si ens ho fica tan difícil? Es volia revaloritzar la zona del Saladar?

ESPORTS
Foment de l’activitat esportiva i equipaments
  • El circuit de cross (atletisme) del Saladar que es va crear per un campionat de Catalunya escolar, sinó recordo malament, està abandonat. Per sort, hi va passant un ramat de corders i en neteja una mica les herbes però aquestes han esborrat part del circuit i el tros que queda, ha passat d’una amplada de més de dos metres a escassos 30 centímetres. Una llàstima que es deixi perdre una instal·lació que va costar uns diners i que segurament d’estar acondicionada molta més gent utilitzaria. En canvi, al cantó s’ha va construir una pista de cotxes amb control a distància on que hi ha, un o dos socis del poble? Va costar 50000€ la instal·lació? Ha vist la pàgina web del club? Hi veu la paraula Alcarràs per algun lloc? En la seva presentació hi surt que són uns joves d’Almenar, i el club es diu Segrià RC. No hi fica ni que l’Ajuntament ha pagat les instal·lacions ni cedit els terrenys. Perquè això és així, no? I al cantó, el circuit de cross abandonat.
  • Tenim pistes de tennis. Ja tocava. Sense vestidors per això. No troba que el sistema de lloguer de les pistes és una mica arcaic? Qui en fa l’explotació dels cursos de formació de tennis? És una empresa de fora qui fa els cursos? S’ha fet una concessió? Hi ha res escrit i públic? Quan rep l’Ajuntament d’aquesta empresa que realitza l’explotació?
  •  A Alcarràs no pots ajuntar-te amb els amics per jugar a futbol. El pavelló no té hores disponibles (evidentment pagant) i els col·legis de baix (ara que no feia falta saltar la tanca per anar-hi a jugar) estan parcialment ocupats pel pati d’ampliació d’una escola bressol
Practicar esport continua essent difícil. Ara, l’Escola Bressol no ocupa la meitat de la pista dels antics col·legis de baix però les portes continuen estant tancades i la canalla ha de saltar per poder jugar a futbol. Aquesta és la única instal·lació que es pot utilitzar per practicar esport i d’una manera mig clandestina. La pista que van fer al cantó dels pistes de tennis l’han cobert i ha esdevingut el pavelló polivalent. Suposo que no s’ha intentat confondre a l’electorat amb la famosa sala polivalent que no s’ha construït. Si es demana hora et deixen la pista? S’ha de pagar? Hi ha preu especial pels veïns? Seria un detall ja que som els veïns qui haurem d’eixugar el deute que ha generat vostè, senyor Alcalde, i no em sembla molt lògic que algú que no té aquest deute adquirit (quasi 1000€ per habitant) tingui les mateixes avantatges o millor dit, li costi el mateix que als del poble.          

A la zona verda dels antics terrenys de la via costava molt poc posar-hi dues cistelles de bàsquet o dues porteries. S’ha vorejat un cantó (no tot el perímetre) amb sauló i s’ha deixat un pam de desnivell respecte la vorera. Realment es vol que aquell tram serveixi per fer fúting? Ja es podrien marcar distàncies, així la gent sabria quant ha corregut.

Tant costa ficar una cistella de bàsquet? Els bancs que hi té ficats on hi havia abans el Marsal, a l’entrada del poble són més cars que una cistella de bàsquet. Per cert, aquell nyap que és? No es pot accedir a la carretera? Curiós tant mobiliari en un carrer on tan sols hi ha un edifici de Credifinca.

Suport a les entitats esportives
  • El futbol amateur, cada any s’emporta una quantitat important de diners com a subvenció de l’Ajuntament. Quants socis té el F. C. Alcarràs? Quant rep de l’Ajuntament? És un luxe que ens podem permetre? Quants assistents té de mitjana?
Fins a quin punt té sentit destinar el pressupost que es destina al FC Alcarràs? La gent que va a veure l’equip compensa els milers d’euros destinats? Si és per donar imatge, no seria millor fer campanyes publicitàries?
Quan es va entregar a la U.E. Lleida pel conveni? En que es beneficiava el poble? Troba normal destinar, en plena crisi, tants diners a una entitat de fora? No vull pensar que el fet de que el seu fill i el del president del F. C. Alcarràs juguessin al Lleida afectés en la seva decisió.
El FC Alcarràs és com portar els Globe Trotters cada 15 dies perquè els vegin quatre gats. Oi que faria la sensació que aquests diners no estan ben aprofitats? Doncs aquesta sensació és la que tinc jo.
El F. C. Alcarràs ha de donar servei al poble. No pot ser que els joves hagin de jugar a fora tenint equip aquí. Si estem a primera regional, doncs cap problema. No vulguem anar més lluny del que podem. És el famós debat entre "cantera i cartera". Mireu el Lleida, el Benavent... Que els nostres joves marquin la categoria on ha de jugar l’equip i no els diners que hi fica l’Ajuntament perquè la "cartera" se'ns ha acabat.

INDÚSTRIA I COMERÇ
  • El poble està envoltat per polígons, tots ells d’iniciativa privada. En la seva legislatura se n’han fet uns quants i cap d’ells s’ha emplenat. Tot i així, les requalificacions de terreny rústic han estat a l’ordre del dia. Repeteixo. Sempre sota iniciativa privada. Així, a dia d’avui, mirant el mapa d’Alcarràs ens trobem un poble que per la banda del riu no pot créixer perquè és zona inundable. La resta, està envoltat per polígons. I si n’havia pocs ara em promogut amb l’INCASOL el del Tossalet Roig. Es clar, com que falta tant terreny industrial, no? Qui fa aquesta planificació urbana. Es més, hi ha planificació? Es segueix algun patró? No crec que l’arquitecte municipal sigui capaç de planificar aquest desgavell que és la nostra vila. Trobem promocions de cases adossades enmig de magatzems de fruita. Exemples com la Devesa o les cases del Parador (entre el Yepes i Frigoríficos Alcarràs) són una mostra de la ordenació urbanística del nostre municipi.
  • Desconec si hi ha cap normativa al respecte però els bars que ocupen via pública, ja sigui carrer o vorera, paguen algun tipus de taxa? Sé que poder és molt impopular però entre dintre de tota coherència que es cobrin uns diners als establiments que utilitzen espais públics amb ànim de lucre, per fer-hi negoci. Seria una manera de compensar les molèsties que puguin causar als veïns.
  • Actes com la Fira del Comerç han de servir per fer d’Alcarràs un referent del Baix Segrià. M’ha encantat veure com a pesar de la crisi l’Associació de Comerç i Serveis d’Alcarràs aquest any han tornat a fer la fira. Tan sols falta que aquesta s’acabi consolidant i se’n faci una major difusió a la vila i els pobles veïns.  
  • Les grues han esdevingut un símbol d’identitat del poble. Símbol de prosperitat fa uns anys i de decadència ara. Amb tanta grua parada no estranya que s’hi estableixi una nombrosa colònia de cigonyes. Es podria explotar aquest fet com a reclam turístic. Això abans que ningú prengui mal en un dia ventós. La nombrosa quantitat d’aquestes aus ja ens ha fet sortir al programa estatal de la Primera, “España Directo”. Com a mínim aquest cop no s’ha parlat per la televisió d’immigrants i de pisos fantasma.

TREBALL
Administració pública
  • A l’Ajuntament hi treballen unes 100 persones. Quin és el procediment de selecció del personal de l’Ajuntament? N’hi ha? De tots els llocs de treball que s’estan ocupant quantes places han sortit en convocatòria? Amb això no vull dir que la gent que hi ha actualment no estigui qualificada ni faci bé la seva feina però estaria bé que l’Ajuntament, com a administració pública que és, funcionés com a tal i deixés de regir-se com una empresa privada (fins i tot les empreses privades també fan convocatòries). Amb això els treballadors s’estalviarien comentaris sobre favoritismes i sobre la seva capacitació. 
  • Han sortit moltes informacions sobre sous. Senyor Alcalde, el que compta és el que hi ha als pressupostos. Va dir en el balanç de legislatura que abans de parlar s’havia de veure la feina que feia cadascú. Perfecte. Però no creu que amb el deute que s’ha adquirit no s’hauria de fer “reajustaments” a les nòmines més elevades? Si el deute ha augmentat en època de bonança no vol dir que algú no estava fent bé la seva feina? No es normal que una empresa augmenti la seva producció (increment d’ingressos per la construcció) i les pèrdues vagin a més. Alguna cosa no funciona Alcalde. I si com diu els treballadors de l’Ajuntament fan tan bé la seva feina poder és vostè qui no sap dirigir-los, no?

SANITAT
  • Espero que aviat puguem disposar de la necessària ampliació del CAP. Tot i això sóc bastant escèptic al que ha ficat en seu programa sobre el funcionament del CAP les 24h. Sap que estan retallant per tots els cantons en la sanitat pública? Que li fa pensar que atendran la seva demanda? De fet, mirant el programa, segur que compleixen aquest punt perquè tan sols han ficat que ho demanaran. Em sembla que ja poden demanar, ja.

JOVENTUT
  • Animo als joves que hi ha al capdavant de Fem Alcarràs i que han engegat de nou el Ksal de joves que continuïn en la seva tasca. Sempre costa engegar projectes i més dintre del públic juvenil però amb il·lusió i ganes, que de ben segur no els en falten, tiraran endavant. L’Agrupament Escolta Lo Motit s’ha anat consolidant poc a poc i el que és més difícil, ha aconseguit anar passant el relleu a gent més jove. Ells també ho poden aconseguir.
Vivenda social
  • Al poble hi ha nombrosos habitatges inacabats, deserts, abandonats. Tardarem a recuperar-nos. Però el fet que s’hagi aconseguit 16 habitatges socials (ni que sigui perquè no els han pogut vendre) és un primer pas. La llàstima és que l’Ajuntament no fes res quan hi havia el boom urbanístic i el preu de la vivenda era més alt que ara. Però ja està bé que es destini un 1% del que s’ha construït aquest últims anys a la vivenda social, ara que no la vol ningú. Tot es començar.

HISENDA I PATRIMONI
  • Alcarràs ha patit un creixement desmesurat. Aquest creixement comporta un augment d’ingressos en conceptes com impost d’obres i impost de bens immobles (IBI). Alcarràs, s’ha endeutat. Vostè diu que s’estan pagant uns serveis que no hauríem de donar perquè no estan obligats. Senyor Alcalde, aquests serveis no ens han portat als sis, set, vuit o nou milions de deute. Això és residual. Perquè tan sols parla dels serveis que com tota vila de més de 5000 habitants hem de donar però no parla que s’ingressa molts més diners en impostos. No intenti despistar Alcalde. S’ha fet una mala gestió per molts aplaudiments que li facin els seus incondicionals. Com pot ser que ens haguem endeutat amb el molts edificis que s’han fet? On ha anat a parar el 3% de l’impost d’obres? I l’IBI que es recapta anualment? Hi ha algun forat per on s’escapen els diners. Com pot ser que una persona amb la seva dilatada experiència no sigui capaç de portar una òptima gestió de l’Ajuntament?
  • En la xerrada col·loqui sobre el balanç de la legislatura va ignorar la última pregunta que se li va fer. En desconec si hi havia motius personals, però crec que va perdre els papers completament. En Guillem Mas li va formular una pregunta del tot correcta. Vostè va obviar-la al·legant que no havia estat respectuós. Tot l’auditori és va quedar astorat. No sé si per la seva reacció, per què havia dit abans de començar que no sortissin temes personals... no ho sé, però el cas és que a mi, a l’igual que a molta gent, ens agradaria saber perquè estant ficats en aquesta crisi econòmica, el seu sou ha augmentat. Fixis que ja no li dic com el Guillem que el seu sou s’ha doblat, tan sols que ha augmentat significativament. Ho veu un acte de coherència això?
    Em va dir que cobrava 2100€ amb una dedicació del 25 o 30%. Això vol dir que si tingués dedicació plena cobraria cap als 7000€? El que sí li puc dir del cert és que vostè, segons els pressupostos municipals de 2006, costava a la vila 24722€, l'any 2010 43000€ i per aquest any hi ha pressupostats 52741'60€. Pel que interpreto, a l'alcaldia no l'està afectant la crisi.
  • En la pàgina 22 de la famosa guia de serveis hi consta en els balanços de despeses i ingressos un saldo positiu de quasi 3.200.000€. Això, ho va justificar en privat (perquè el dia de la xerrada no en tenia ni idea) dient que com a ingressos havien inclòs els diners deixats pels bancs. Com pot ficar els diners que ens ha deixat el banc com a ingressos? En una revista que es reparteix casa per casa a tot el poble les úniques dades econòmiques que hi apareixen són aquestes. No creu que és manipular els números això? I en aquest cas, per quadrar el balanç no falta l’amortització dels diners deixats per les entitats financeres? Quadrant els balanços així no m’estranya el deute que tenim.

URBANISME I INFRAESTRUCTURES
Mobilitat i circulació
·         Poca gent no parla de la mobilitat pel centre de la vila, però no és una cosa d’avui això.
El centre de la vila està obsolet, ja no pot absorbir més trànsit ni places d’aparcament. Sé que es vol fer un pàrquing soterrat i s’està treballant en un pla de mobilitat, tot i que opino que això s’hauria pogut fer ja fa anys. Tanmateix em sobta que sabent això encara es facin carrers on s’aparca a ambdues bandes i tan sols hi passa un vehicle. Un cop més prevalen els interessos (econòmics) d’una minoria per sobre dels de la majoria (carrers més estrets, més terreny edificable, més benefici per al propietari de la finca). Tot i això poso un 10 a la tasca de la policia local i en extensió al Bernat, ja que amb les seves rondes a peu pel carrer Major ens ajuda a “conscienciar” una mica més que tots hem de col·laborar per millorar el trànsit.
Quatre anys després tothom veu el resultat d’aquell famós pla de mobilitat del RACC. Que trist, tenint la Policia Local qualificada que tenim que s’hagi d’anar a buscar gent de fora per dir-nos per on conduir. Ha aconseguit que circular pel poble amb el cotxe sigui un problema. És una autèntica gimcana desplaçar-se. Carrers estrets de doble sentit on no passen dos cotxes (visiti el carrer Dr. Barraquer, on hi ha l’Escola Bressol i ho experimentarà), direccions úniques que fan donar tombs irracionals (amb l’augment de trànsit) i vostè que encara té el valor de dir que ens hem d’acostumar a caminar, que com a màxim tenim 8 minuts al centre del poble. Jo camino pel poble i vostè? Igual la gent està seguint l’exemple del seu Alcalde.
Al poble, la disbauxa circulatòria es tal que en la cruïlla del carrer Fraga amb Ausiàs March (el Tanatori) hi trobem 2 senyals d’STOP i dues de Cediu el Pas. A la cruïlla anterior, carrer Bonavista amb Fraga, el mateix. Els sobraven senyals? O és un consell del RACC? Qui supervisa les senyals de trànsit? Molts cops estan en llocs on no hi ha signes de civilització. Aquesta és la experiència que pot aportar?
·        Una de les mancances que s’observen són zones per estacionar les bicicletes (llevat de la biblioteca i les piscines). Anys enrere podies deixar la bicicleta al carrer i no passava res. Però els temps canvien, així com l’estructura social dels pobles (suposo que esteu treballant per afrontar l’augment que hi ha hagut de furts i robatoris), i potser si des de l’Ajuntament es posen totes les facilitats per utilitzar la bicicleta la gent s’animarà a desplaçar-se amb aquest mitjà. Tan sols 10 persones que utilitzen la bicicleta representen 50 metres lliures d’estacionament per a vehicles, amb la corresponent fluïdesa circulatòria.
Després d’entrar al segle XXI, on els mitjans ens inunden amb paraules com ecosistema, sostenibilitat, medi ambient, contaminació, reciclatge, m’esgarrifa veure com als pobles del meu país (i Alcarràs entre ells) es continuen fent els carrers sense preveure-hi un carril bici (a la nostra vila carril “mountain bike”). Sembla que aquesta obligació només la tinguin les grans ciutats per satisfer la quota d’ecologisme dels equips de govern en una legislatura. Un cotxe de ciutat contamina més que un de poble? O la sostenibilitat tan sols és per a les grans ciutats? Una iniciativa així al nostre poble no faria de mirall als pobles veïns? Clar que dos metres més de carrer suposen uns quants mils d’euros que deixarà d’ingressar el propietari de la finca. De moment, continuen prevalent els interessos d’una minoria envers els de la majoria.
D’aquest punt res de res. Ni fomentar l’ús de la bicicleta, no sigui que es perdin metres edificables.
  • El semàfor de la carretera Vallmanya, conegut popularment com el “semàfor de l’Alcalde” es pot ficar per la nit en àmbar? Aprovo el seu funcionament en les franges horàries on hi ha entrada o sortida d’alumnes (tot i que hi hagi la Policia Local regulant) però no creu que causa més molèsties que no pas beneficis la resta de temps? L’escàs trànsit de vehicles justifica el semàfor les 24 hores? Sap la molèstia que causa als veïns, sobretot a l’estiu que les finestres estan obertes, el soroll dels vehicles articulats cada cop que han d’iniciar la marxa?
  • De les denúncies de trànsit, que aprofito per demanar actuacions més contundents amb els cotxes aparcats el doble fila, al mig del carrer, d’aquestes denuncies de transit es queda algun euro al poble? S’ha augmentat considerablement l’impost sobre els guals però el servei continua sent el mateix que abans. Cap! Com ho justifica? Troba normal que es cobri diners als ciutadans per un servei que el poble, a dia d’avui, no pot garantir?

Planificació urbanística
·         Com li deia fa quatre anys i mig:
Potser l’aspecte urbanístic és el més comentat per la gent. S’ha construït a ritme frenètic i segurament això ho pagarem d’aquí a uns anys, si no ho estem fent ja. Alcarràs ha esdevingut el poble dels carrers de terra. Sona una mica fort però la gent de fora és el primer que et comenten. “Com deixen construir si no està urbanitzat el carrer?” Doncs això em pregunto jo. Carrers com l’11 de setembre, Pompeu Fabra, per no parlar de la zona del tanatori… bé, se’n podrien dir tants, de carrers.
No serveix publicar a les revistes que es faran carrers que no s’acaben fent (la prolongació del Pompeu Fabra vau dir que estaria el 2006 i encara han de passar els topògrafs) i que representen un percentatge ridícul respecte als que ja hauríem de tenir fets. Sens dubte ha faltat planificació urbanística o la valentia per dir: ”senyors constructors, ara per ara, no podem assumir la construcció de més habitatges”.
Vista del cementiri cap al Saladar. Cruïlla en pèssim estat de fa molts anys

Aquesta és una de les poques coses que ha fet aquesta legislatura. Fer carrers. Tard però han arribat. Pagats pels veïns (el 90% segons vostè), però ja els tenim. Tot i que el carrer Pompeu Fabra, a maig de 2011 encara no està, ni el carrer dels Timons, ni el carrer Ausiàs March, ni el carrer Farinera... però és un bon pas. Suposo que grans motivacions hi devien haver per deixar construir sense estar urbanitzat. Era important no deixar-se “escapar” tots aquests constructors, oi? 
  • A la nostra vila sembla que hi regni la “llei de la jungla”. Et pots trobar un xalet nou, enmig de dos blocs de pisos de quatre plantes. L’impacte visual és colpidor, per no parlar del que deu pensar el propietari del xalet. Com a mostra d’aquest desgavell, d’aquesta imatge d’una vila que busca un camí que encara no sap quin és, m’agradaria comentar que els carrers del centre són una teranyina de cables de telèfon que van a banda i banda de vorera quan no es projecten barroerament per les façanes de les cases, fet que dóna una imatge de temporalitat. Temporalitat fictícia, ja que aquestes instal·lacions són definitives (desconec la legislació i si hi ha cap ordenança sobre aquest punt). Per no parlar dels blocs de pisos farcits d’antenes parabòliques als balcons, que incompleixen la normativa (un exemple en poden ser tant “los girasoles” com els pisos del “saboner”) i donen una imatge de campament gitano que inevitablement associem a altres nuclis urbans generalment propers de les grans ciutats, com ara Cornellà, l’Hospitalet, Santa Coloma de Gramanet…
Que n’és de vigent aquest paràgraf, oi? Li pot preguntar al seu regidor J.A. Moreno. Ell vivia als “Girasoles”, on els balcons estan encara farcits d’antenes (i hi tenim la mesquita) i el bloc de pisos on viu ara està amb els cables enganxats als balcons essent una zona de recent urbanització com és l’avinguda 11 de setembre.
Cables penjant dels balcons d'un edifici de l’avda. 11 de setembre, de recent urbanització.

·      He observat que s’ha permès construir a les plantes baixes de molts edificis de nova construcció (1r passeig de Ronda, 11 de setembre…). Tot i que aquest fet pot donar lloc a moltes especulacions sobre els motius reals (no m’hi ficaré perquè tampoc és el motiu d’aquest escrit), el que és palpable és que aquests carrers no tindran locals comercials, amb les conseqüències que se’n deriven (mobilitat, recés de l’economia local, barri dormitori, desfavoriment de la integració social…). Això sí, els constructors (molts forasters, amb treballadors forasters) hauran guanyat uns quants “calerons” més que evidentment no seran reinvertits en la nostra vila.
Vostè justificà això en el balanç de legislatura d’una forma bastant peculiar. Va dir que si en un poble s’hi construïen cases adossades, del seu jardí tan sols en gaudien els habitants d’aquesta vivenda. En canvi, si es feien blocs de pisos, de les zones comunitàries que es generaven en podien gaudir més persones. Que gran Alcalde! Espero que el bagatge que diu que pot aportar en una nova reelecció li doni per més. Fins i tot hi ha algun incondicional que li aplaudeix aquesta justificació (desconec si amb certa ironia). Sincerament, s’ho creu? Deia que no li agrada veure un poble dormitori, en referència a Alpicat. Que a vostè li agradava veure gent pel carrer (quin tipus?) Em va dir personalment, que les cases adossades eren molt problemàtiques. Conflictes entre els veïns pels jardins. Grandiós! I la solució a tots aquests problemes és, segons vostè, els blocs de pisos amb 4+1 (planta baixa vivenda + sota coberta). Si això no és un bloc de pisos dormitori ja em dirà que és! Perquè on hi ha els locals comercials? Com vol generar activitat si a les plantes baixes hi fica una vivenda? Expliqui que es pot fer en aquestes zones apart de dormir-hi (igual que a les criticades cases adossades d’Alpicat). Amb aquesta crítica a les cases suposo que hi exclou tota la zona antiga, oi? Vostè no vol cases, perquè? Un terreny on s’hi pot construir una casa val un preu, on s’hi poden fer 3 plantes en val un altre, quatre un altre. És un fet Alcalde. I cadascú que pensi el que vulgui.  
·         Quan entrarà en vigor el nou POUM? Fa més d’un any que es va obrir el període d’al·legacions. Per què està parat? Com és que zones de sòl urbà han estat requalificades com a terreny rústic? Es dóna prioritat a la creació d’un camp de golf amb la respectiva urbanització abans de donar l’empenta definitiva a aquest POUM tan important per a la vila? Cap on anem, Gerard? Aquesta fama d’especulació urbanística i que al poble hi manen 4 persones amb els diners suficients per alterar els plans urbanístics s’ha estès per tota la comarca.
El famós POUM va passar de poder-se consultar per la web a tenir dificultats perquè te l’ensenyessin a l’Ajuntament. Això d’un dia per l’altre. Per què? És curiós que aparegui aprovat dies després de la seva imputació per diversos delictes contra l’ordenació del territori. Perquè el van imputar a vostè i al ben pagat secretari oi? Li pregunto perquè el primer que va dir en el famós balanç de legislatura, davant de les 300 o 400 persones que ens trobàvem allí, va ser que tot el que havia sortit a la premsa sobre vostè i el nostre secretari era mentida. N’està segur que no se’ls va imputar per una sèrie de delictes contra l’ordenació del territori? No crec que tingués una llacuna de memòria tan gran, i menys, en un acte públic davant de tantes persones. Li aniria bé consultar el que publiquen “els seus”. Això està extret d’una nota del Facebook del regidor J. A. Moreno.

78/2008 delicte ordenació del territori
sobreseïment en la investigació oberta el 2009 a l’alcalde d'Alcarràs
per el Josep Antoni Moreno Fernandez el dissabte, 31 / juliol / 2010 a les 12:52
ALCARRÀS
El jutjat d’instrucció número dos de Lleida ha decretat el sobreseïment en la investigació oberta el 2009 a l’alcalde d’Alcarràs, Gerard Serra(CiU), per presumptes delictes de prevaricació i contra l’ordenació del territori, al considerar que “no han pogut provar-se”. La interlocutòria judicial, del passat 23 de juny, arriba dies després que la fiscalia sol·licités arxivar la causa. La fiscalia va basar la instrucció de la causa contra Serra en la constatació de possibles irregularitats urbanístiques en tres obres al municipi, els promotors de les quals també s’han enfrontat l’últim any a processos pe-
nals. Tots van concloure amb l’absolució dels acusats.
La fiscal qüestiona algunes de les actuacions del consistori a l’hora d’autoritzar aquestes obres. En aquest sentit, esmenta la concessió d’una llicència “provisional” per a una nau industrial, la firma d’un conveni urbanístic per a una promoció d’habitatges en virtut del qual el consistori “va renunciar a la capacitat sancionadora municipal”,o l’autorització per a un cobert agrícola que va acabar sent una nau industrial. No obstant, considera que en cap d’aquests casos no pot concloure’s que l’alcalde actués amb la intenció de vulnerar la normativa. Exculpen l’alcalde d’Alcarràs de presumptes delictes urbanístics. La fiscalia qüestiona algunes actuacions però no constata intenció de vulnerar la llei.
Apunta que podria haver-se vist “superat” pel ràpid creixement del poble “No s’ha provat que l’alcalde actués amb evident intenció de procedir contra l’ordre legal
establert”, assenyala la fiscalia. En el cas del permís d’obres provisional, “no s’ha pogut rebatre que la concessió de la llicència tingués la intenció de facilitar a l’empresa la comanda de materials”.
Sobre el conveni urbanístic,apunta que “no està prou acreditat” que la llei veti la manera de procedir de l’alcalde. A més, conclou que Serra podia desconèixer el canvi d’ús de la nau autoritzada per a activitats agrícoles. Afegeix que l’alcalde s’hauria pogut veure “superat en la seua gestió pel ràpid creixement del poble”.

Com es pot fer una nota amb el resultat d’una cosa que segons vostè no ha succeït? El seu regidor, va fer la nota amb una altra intenció ben diferent, Alcalde. Va fer la nota, amb tota la bona fe del món, per mostrar que tot aquell rebombori havia quedat en res. El que no pensava és que vostè seria tan matusser i negaria la evidència. Negaria l’innegable. I miri que se l’ha respectat. Massa fins i tot. La oposició se n’ha mantingut al marge. Jo no he sentit que es demanés cap dimissió ni cap aclariment. Han estat massa honorables. Massa. Segons ha insinuat, va ser l’oposició qui va denunciar això per desestabilitzar-lo. Ho desconec. Però el que sí sé del cert és que la policia, en aquest cas la Guàrdia Civil, no presenten davant del jutge una imputació a un Alcalde i Diputat (de la Diputació Provincial), així com així. Si ho van fer és que tenien indicis més que raonables per fer-ho i veien que allí s’havien comés una sèrie de delictes. I sé del que parlo. Quan hi ha en joc penes privatives de llibertat (presó) s’està parlant de coses serioses. S’està parlant d’un dels drets que tenim els ciutadans, la llibertat. I això no és cap broma. Vostè ho sap. No plantegi el fet doncs, com una rabieta de nens del col·legi. De fet, si mira la resolució (suposo que ho haurà fet bastants cops a pesar de negar la seva existència) el jutge ha sobresegut el cas. Pels que no ho sàpiguen això està molt lluny de la innocència. Tan sols vol dir, resumint, que les proves aportades no són suficients per condemnar. La Fiscalia (advocat de l’Estat, que escull el partit polític que mana) va sol·licitar l’arxiu de la causa. Tot i això hi veu “irregularitats” i que l’Alcalde “podia desconèixer la normativa”. Quants anys portava, 12, 13? Aquesta és l’experiència que diu que pot aportar en aquesta nova legislatura? Desconeix l’ús d’una nau on l’Ajuntament hi compra material de construcció? Perdoni’m si em qüestiono la seva aptitud, la seva competència. O hi ha altres motius que se’ns escapen als ciutadans?
I de tot això l’oposició poder esperava, com jo, que sortís alguna cosa de vostè. Però no ha sortit. Hagués hagut de dimitir per no embrutar més el nom del poble. Com a mínim el temps que va durar el procés i després donar una explicació als veïns. Crec que ens ho mereixem. Tan sols per poder respondre a tots aquells que ens han assenyalat amb el dit per ser d’Alcarràs. Una simple nota d’aclariment. Per poder donar, ni que sigui, la versió oficial. Ni això Alcalde, ni això. Tan sols un “és mentida tot el que ha sortit a la premsa”. Espero, com a mínim, que als “seus” els hi hagi donat alguna explicació millor que aquesta.

Mobiliari urbà i equipaments 
·         Destaco l’augment de papereres que hi ha hagut, tot i que encara es continuen fent carrers sense tenir-les en compte. Les fonts… doncs no puc dir que no en tinguem, però que funcionin… les del Toll, l’institut i la plaça el “nius” (Alcalde Colom) no funcionen.
Les fonts d’aigua continuen brillant per la seva absència i les que hi ha pocs cops funcionen.
·        Aplaudeixo la creació de zones verdes (tot i que tan sols sigui en terrenys que estaven destinats a equipaments, com els antics terrenys de la via) però encara prevalen els interessos dels propietaris de les finques per sobre de criteris més urbanístics.
No s’han creat més zones verdes en aquests quatre anys. Bé, una jardinera ficada dos mesos abans de les eleccions no la considero una zona verda. El que sí s’ha ficat és algun parc infantil. Molt bé senyor Alcalde. Poder és de les poques coses que pot estar ben orgullós d’haver fet aquesta legislatura.
Que per anar a unes piscines dignes he d’anar a Raïmat o Gimenells (que entre tots dos pobles no sumen 1.000 habitants). Que es fan projectes dels projectes. Les pistes de tennis es van projectar fa uns… vuit o nou anys? Doncs les que s’han construït ara ja són diferents al projecte inicial. Per què fem un projecte que el poble encara no pot assumir? Després se n’ha de fer un altre amb la repetició de despeses pertinents
Les piscines, ja les tenim. Pagades pel Plan E, del Zapatero, però han arribat. I que bé que li ha anat aquest Plan E. Poder hauria de recordar a regidors seus, fins i tot vostè, que el Plan E, aquest sense sentit que ha estat aquest pla d’activació de l’economia local, li ha salvat la legislatura. Dic li ha salvat perquè si no arriba a ser pels socialistes, aquesta legislatura no fa res. Les piscines pagades pel govern central. Cobrir la pista i convertir-la en pista polivalent pagat pel govern central. Socialistes. El museu d’Alcarràs, pagat pel tripartit. Per la Generalitat. Li va faltar temps per demanar el vot als ciutadans, ja que ara manava CiU a la Generalitat i rebríem més tractes de favor. Quina poca memòria senyor Alcalde. Quin balanç hagués presentat si no és pels d’esquerres (de Madrid o Barcelona)? I te els pebrots de dir que han signat un conveni, gràcies a la nova Generalitat, amb una empresa de reciclatge d’olis. Que els antics governs socialistes havien bloquejat perquè incomplia la normativa (estava en terreny rústic) i que ara gràcies al nou govern no s’ho han “deixat escapar” (després lamentem imputacions) i es podrà fer aquesta empresa. Tot això dit per vostè. Suposo que no serà com la gran superfície de bricolatge que també s’havia d’instal·lar al poble. Tot i les que diu, encara els incondicionals l’aplaudeixen.

·         I aquest macro projecte de sala polivalent, piscines, zona verda… servirà per guanyar dues eleccions, les de l’any que ve (presentant el projecte) i les d’aquí a 4 anys (amb alguna part del projecte finalitzat, ni de bon tros tot). Perquè en el fons, som beneits i ens ho creiem tot.
Que ha passat amb el projecte de la sala polivalent? Ja li vaig dir que guanyaria dues eleccions. Les que va guanyar amb la maqueta (que ara trobo barata després de veure els més de 8000€ gastats en la guia de serveis) i les d’ara amb el poc que hagués fet d’aquella sala. No ha fet res del que va prometre. Això si, el cartell encara hi és. Ha estat per la crisi no? Si hi hagués sequera també diria que és per la crisi?

·         Es fa un Alcarràs Avui “especial” per parlar d’un ple del setembre del 2005, de l’adquisició dels terrenys del “saladar” si no recordo malament. Us ompliu la boca parlant de la magnífica operació urbanística que va realitzar el consistori, però molta gent es pregunta fins on hem cedit nosaltres. Les empreses amb les quals s’ha signat la permuta no crec que siguin ruques i de ben segur que han obtingut a canvi alguna cosa tant o mes profitosa que nosaltres. És clar que tot depèn del cantó d’on ens ho mirem. Per què se’n parla tan sovint, d’aquesta operació? És la quarta vegada que se’n fa referència en una publicació municipal i encara s’ha de moure la primera pedra. La resposta, a part de les imminents eleccions, no és cap altra que distreure l’atenció. Mentre estem embadalits amb aquest projecte, no veiem les moltes mancances de la vila. És un mètode tan vell i utilitzat com efectiu.
Finalment s’ha hagut d’abonar el milió d’euros com havia signat el consistori com a compensació per no realitzar els acords en aquesta macro operació urbanística? Em va dir que el dret a tempteig no afectava en res a l’Ajuntament, però i als constructors de la nostra vila? Va “entregar l’exclusiva” urbanística a Vall Companys (a una immobiliària seva). Com creu que es senten els promotors del poble al perdre l’opció de construir tants metres en favor d’una empresa de fora? 
Després, en aquest “especial” hi dieu, i cito textualment:
“[…] l’Ajuntament podrà ser el responsable del control del creixement de la vila, i garantir així la idea tan important per al consistori de mantenir la identitat i la qualitat de vida d’Alcarràs. A més de poder controlar el preu del sòl, amb l’objectiu de frenar-ne escalades desmesurades del preu, i a la vegada, de l’habitatge […]”
I tots ens preguntem: Com ho fareu, això? Què es fa per mantenir la identitat de la vila? Com s’integra la gent que ve de fora? Quina és la política social utilitzada per solucionar això? Com es controla el preu del sòl? Suposo que s’ha intentat ser políticament correcte, però l’Alcarràs Avui no és el tríptic de campanya electoral, on es promet la lluna i la joventut eterna i després et pots permetre el luxe de dir que ho vas dir durant la campanya i quedar-te tan ample. No senyor, no ens vengueu somnis, Gerard, teniu tanta capacitat per controlar els preus del sòl urbà com de fer-ho amb les ofertes del Caprabo. Si us plau! En un contracte de compra-venda entre particulars, on hi fiqueu vosaltres la cullerada? Siguem seriosos i estiguem a l’altura d’una vila com Alcarràs.
També hi dieu que es destinaran 33.000m² dels 110.000m² de nova classificació com a terreny urbanitzable a construcció social. Aquests metres, a tres pisos d’altura pel cap baix, i sent generosos, són més de mil habitatges socials. Suposo que ja està redactat perquè sembli una cosa que realment no dieu, però jo em pregunto: com ho fareu, això? Com facilitareu l’accés a l’habitatge a la gent jove? Quins són per a vosaltres “preus assequibles”? Es tindrà en compte els anys que fa que algú està empadronat al poble o haurem de veure com es beneficien d’aquests habitatges tota la gent de fora (des de lleidatans a romanesos, passant per subsaharians i equatorians)? Són coses que, de moment, són molt lluny, però que et podria predir el desenllaç sense equivocar-me de gaire. Perquè els que paguem sempre som els mateixos.
Vosaltres podeu modificar els plans urbanístics que és molt però ja està. Els casos concrets i particulars, res de res, i menys fixar preus de vivendes. 

INFRAESTRUCTURES
  • Molt bé el fet que s’hagin incorporat els tres semàfors a l’antiga N-II. Era una demanda que tenien molts dels veïns de la banda sud.
Fa anys que venen prometent la rotonda d’entrada al poble. Aquella cruïlla és una vergonya a nivell circulatori. Si han de tardar tant en portar-la a terme ja poden iniciar els tràmits per demanar la de l’altra entrada (oest), tant o més necessària.

Cruïlla d'entrada al poble (oest)

SOCIETAT I CIUTADANIA
  • Felicito al mossèn, les monges i tot el voluntariat que col·laboren amb Càritas, ja sigui repartint entrepans als més necessitats, atenent a la tenda del carrer major o impartint classes de castellà. Un cop més el voluntariat i les bones accions ocupen les llacunes que no pot cobrir sempre l’Administració.
  • En l’anterior carta de fa més de quatre anys li esmentava això:
En les vostres mans teniu decidir quins habitants voleu al poble, els de blocs de pisos barats (barats en comparació amb altres pobles amb més projecció com Torrefarrera) o gent de classe mitjana/alta. Un pla urbanístic és capaç de fer aquesta selecció: fer blocs com els que estem fent ara per a gent de classe mitjana/baixa, oferir zones residencials, o fer un entremig amb blocs de pisos a 4 façanes. La imatge i sobretot l’estructura social del poble pot variar moltíssim. No és el mateix veure carrers amples amb blocs a 4 cares, amb zones verdes, zones residencials (amb l’inconvenient dels locals comercials que s’ha comentat abans) o blocs de pisos un al cantó de l’altre. És clar que pel que fa a l’economia el més rendible són aquesta mena de blocs, però potser aquest criteri no coincideix amb l’opció més estètica o amb el model que els veïns desitgen (espero que sí que sigui el model de l’equip de govern).
Li remarcava que en les seves mans tenia decidir quins tipus d’habitants hi volia al poble. Els dels blocs de pisos dormitori barats, o els de les cases adossades dormitori. Si s’hi fixa, tots dos són dormitori. Pisos barats (rendes més baixes) o cases adossades (renda una mica més elevada). No m’agradaria que simplifiqués això i fes algun tipus de lectura xenòfoba, classista, racial o similars. Veient el model social del poble crec que tothom entén el que intento transmetre. Em va dir que vostè que l’Ajuntament no podia fer res per ordenar el poble. Que s’havien trobat un pla urbanístic dels anys 80. Els constructors decidien el que construïen, i que corresponia a l’Ajuntament negociar amb el promotor la construcció de pisos o cases. Aquesta també és molt bona Alcalde. Intenta dir que un constructor té un terreny on hi pot ficar quatre pisos de vivendes i que vostès negocien perquè si construeixi un altre tipus d’habitatge, per exemple una casa? Això no s’ho creuen ni els incondicionals. Si és així no m’estranyaria que hagués provocat la crisi de la construcció. Vol dir que el tipus de construcció no es podia modificar mitjançant l’aprovació de plans parcials? Vol dir que no funciona així la cosa en els plans urbanístics antics? Ha necessitat quatre legislatures per aprovar un POUM. Com és que s’ha retardat tant si teníem un pla urbanístic tant dolent? Molta casualitat que surti aprovat el POUM dies després de la seva imputació. No voldria justificar accions passades, oi?

Seguretat ciutadana
·         En aquest apartat m’hi agradaria parlar de la seguretat ciutadana. I que en podria parlar sobre la seguretat ciutadana. Vol que li recordi el model urbanístic? Vol que li recordi que aquest model condiciona l’estructura social? Podria mirar cap un altre cantó, com vostè fa quan li parlen dels problemes de seguretat que hi ha en una coneguda discoteca. Però no ignoraré un fet que es veia venir. Un ferit amb arma blanca quan sortia del local. Sí, és un fet puntual. Però no l’havien advertit els veïns que la cosa se n’estava anant de mare? No digui que no es culpa seva que hi hagi immigració. Ja sabem tots, incondicionals inclosos, que de vostè no depèn. Però creu que a Alpicat tenen aquests problemes? En tindran d’altres, de ben segur, però aquests no (i consti que cito Alpicat perquè vostè l’utilitza sempre com a comparació).
En el balanç de legislatura va arribar a dir que la culpa de que hi hagi tanta immigració era dels pagesos i dels propietaris dels solars que se’ls havien venut per fer-hi pisos. Molt bé Alcalde! Aquesta també la pot apuntar al llibre de la vila. Si el que passa que vostè és una víctima. El que arribéssim a tenir quaranta-cinc grues, 45, és culpa dels propietaris dels terrenys. Que gran, Alcalde. Les més de 1000 vivendes autoritzades també és culpa dels propietaris dels terrenys. D’alguns sí, però de tots? Vol dir que vostè no ho ha fomentat? Vol dir que no ha afavorit aquest creixement? Perquè permetia construir si el carrer encara no estava urbanitzat? També és culpa dels propietaris dels solars? I es clar, la immigració ha vingut per culpa dels pagesos. Perquè fins ara no n’havien de pagesos, no? Que passa que s’ha triplicat la necessitat de ma d’obra al camp en aquests quatre anys? Expliqui si vol això als seus incondicionals però no al poble. No es martiritzi, si us plau.

Ciutadania
  • Han proliferat els cartells de gossos no en els espais verds, però una vegada més li faig una crida a que s’habilitin espais on poder portar aquests animals domèstics. Em sembla correctíssima aquesta regulació dels espais verds però en contrapartida crec que s’haurien de donar alternatives als molts propietaris d’animals.
Cartell de GOSSOS NO enmig d'un pedregal

·         Si fa tres o quatre anys deia amb el cap ben alt que Alcarràs encara era un poble (vila), ara sol puc abaixar el cap i reconèixer que s’ha perdut la nostra identitat, que quan vaig a comprar el pa no hi reconec ningú, i que visc en un poble on sempre hem anat i anirem a recules.
En la seva campanya electoral intenta treure el sentiment alcarrassí, ho varen repetir vàries vegades membres de l’equip en la presentació. Fins i tot han ficat el malnom de la casa a sota de la fotografia de cada membre. Com si és volgués transmetre algun missatge d’autenticitat, d’autòcton, de “pura cepa” o “pata negra” que dirien per les Espanyes. Suposo que en el fons també se’n dóna compte del que hi ha pels carrers.

M’agradaria que aquest any no es repetís el lamentable espectacle de les votacions municipals anteriors, on hi havia la mare d’un auxiliar de policia romanès repartint sobres als seus compatriotes. Li van atorgar la majoria absoluta, per tres vots però la imatge que va oferir va ser patètica.
Haurien de ser eleccions cada dos mesos, ni que sigui per les xocolatades i les havaneres. Si el ritme que s’ha portat aquestes últimes setmanes hagués estat així tota la legislatura de ben segur no li hagués escrit aquesta carta. Però estem hipotecats pel seu popular “Tranquil, ja ho arreglarem això...”.
Espero i desitjo que la jornada de portes obertes del museu, a un més de les eleccions, quan encara no està acabat, la xocolatada, les havaneres i tots els favors que hagi pogut fer no li serveixin per tornar a guanyar les eleccions. Poder per vostè val tot. Any rere any ens ho demostra, però hi ha camps on no s'hi ha d'entrar. Em sap greu perquè ha fet de la política regional el seu modus vivendi però Alcarràs necessita un canvi. Tenim massa vicis adquirits. I no és culpa de la molta gent que ha passat pels seus equips de govern. No és culpa dels regidors. No és culpa de l’equip que ha format per aquestes eleccions. La culpa és del qui fa i desfà, de vostè, de l’alcalde d’Alcarràs, d’en Gerard Serra Marítinez.
Jo em sento orgullós de ser d’Alcarràs, però no d’aquest Alcarràs que estem heretant. I el meu amor per aquesta vila és sincer i per això m’ha portat a escriure tot el que he escrit. Segur que molts dels incondicionals, aquells incondicionals que aplaudeixen sense escoltar el missatge, m'assenyalaran amb el dit, diran que és una carta partidista, que és demagògia barata, que no s’aporten solucions... però el fet de no portar cap samarreta, de no pertànyer a cap partit i fins i tot diré més, el fet de ser votant de CiU, em permet ser més crític i objectiu. La objectivitat és més difícil d’aconseguir però l’esperit crític mai s’ha de perdre, encara que sigui envers els teus. Per tot el que li he exposat i alguna altra cosa que no toca ficar aquí, NO el votaré. I remarco que a qui no vull és a vostè, no al seu equip. Ja ha desvirtuat prou al nostre poble i és ben trist que no pugui votar al meu partit polític en unes eleccions però a això m'ha abocat. I tan sols espero que aquestes paraules li arribin més endins que les de fa quatre anys.

Atentament,

Raül Solís i Dolcet
Veí de la vila d’Alcarràs