Futbol, l'opi del segle XXI

Que grans els grecs quan fa 2 mil·lennis van començar a celebrar els jocs olímpics.

Desconec si alguna cultura ho feia abans, però de ben segur que les antigues cultures celebraven festes, espectacles, celebracions per al poble. Algunes motivades per algun esdeveniment i d’altres, les que per aquest escrit m’interessen, per calmar, apaivagar els ànims de la gent en moments calents.
Actualment, per desviar l’atenció política, les mancances socials i tots els escàndols, tenim el futbol. Quin gran narcòtic! Mentre es van succeint els escàndols de corrupció (tan sols ens assabentem de la punteta de l’iceberg), els mitjans ens hipnotitzen amb el Barça, Madrid, la Champions… i l’atur continua creixent. I cada cop pugen més els impostos. I retallen en investigació. I retallen en educació. I retallen en sanitat. I l’índex d’atur en la gent jove és dels més grans d’Europa. I hem d’assumir el forat d’algunes caixes. I en plena crisi convidem als senyors del Banc Central Europeu a que facin la seva reunió bimestral a Barcelona. I mobilitzem a 8500 policies per la reunió d’aquestes 30 persones. I hi tenim més policia que per les olimpíades. I n’hi ha que, donant exemple, se’n van de safari. I el seu gendre que diu que tornarà els diners (una part que ningú s’enganyi) per no anar a la presó. I l'any que ve pujaran l'IVA, i tornarà l'impost de succecions. I "donde dije digo, digo Diego". I quan et penses que no et poden sorprendre més, ho tornen a aconseguir. I en fan una darrera l'altra. 
I vosaltres veieu que aquí es respiri indignació? No pas. Ben al contrari. Passejo per una de les zones més degradades de Lleida, el casc antic, i aquí no sembla que hagi arribat la crisi. Quan la cosa està fotuda aquestes zones haurien de ser les primeres en ressentir-se'n però res més lluny de la realitat. Com deien abans, “ni oficio ni beneficio”. Això és el que hi veig. Això si, ara em rasco amb la dreta, ara em rasco amb l'esquerra i amb les corresponents ajudes (perquè en tenen vàries, ja sigui d'aliments, per risc d'exclusió social, d'ajuda al lloguer, per escolarització dels nens…). I es que tal com estan les coses, quasi millor estar com estan ells que no pas ser funcionari. Perquè amb la lliga sentenciada i la Champions acomiadada, compte senyors que tornem a estar en CRISI.