dimarts, 7 de juliol del 2009

Que és notícia?

Ahir vaig escoltar a TV3, quasi per casualitat, la trista notícia dels 156 morts en les protestes i enfrontaments de la regió xinesa del Xinjiang. Vaig creure que no ho havia escoltat bé perquè parlaven de diverses xifres de morts, detinguts, ferits... i no s'hi van estar més de 30 segons. Per respondre els dubtes em vaig ficar a internet.
Miro en unes quantes pàgines i buscant i remirant trobo el que cercava. No me'n sé avenir de la notícia ni del que m'ha costat trobar-la! Estan parlant de 156 morts OFICIALS! Tenint en compte que les xifres venen del govern xinès podem assegurar amb tota la certesa del món que com a mínim hi han hagut el doble de morts. Els ferits superen el miler així com els detinguts. Com pot ser que no sigui portada això? Doncs no amics! Abans parlem de que un gos ha mossegat una nena de Girona que no pas d'aquest drama humà. Però això seria anecdòtic si no veiéssim que a molta gent realment li interessa més el que passi a Girona que no pas a l'altre cantó del món.
I no és que a tot el món se li doni la mateixa importància a la notícia. NO. Les agències de notícies REUTERS i EFE ho tenien en les seves portades (normal oi?) però al consultar els mitjans de comunicació estatals i nacionals sembla que aquí tenim altres prioritats com per exemple que el senyor Cristiano Ronaldo ha estat presentat pel Real Madrid C.F. (la gran notícia senyors! Demà que direm que s'ha cordat les sabates ell solet?).
Com a persona humana aquestes coses m'indignen. Que és notícia?Hi ha categories d'éssers humans? Quan parlem de morts de països del 2n o 3r món sembla que parlem de melons. Avui atemptat a l'Iraq, 40 morts en un mercat (i el salmó està d'oferta a la secció de la peixateria). Això suposant que en diguin res perquè a Telecinco i Antena 3 de cada 5 atemptats en citen 1 (però la crònica "social" l'expliquen com ningú).
No es que me'n doni compte ara de la subjectivitat de quasi tots els mitjans de comunicació (perdó "informació" perquè la relació és unidireccional). No pas. El senyor Urdazi se'n va encarregar de desmitificar la objectivitat de les televisions públiques ja fa anys. La televisió privada ni la cito! I dels diaris ni parlar-ne, una vergonya. Perquè qui no podria associar l'Avui amb ERC, La Razón amb el PP, El Periódico amb els socialistes, La Vanguardia amb CiU...
Amb aquest panorama es troben els joves que acaben periodisme: "I tot el que hem estat estudiant aquests anys? Res noi tens el títol no? Doncs ara toca redactar el que els nostres lectors volen escoltar" (el fets són secundaris).
Però això, en el món que vivim, sembla que no li importi a molta gent. Perquè som egocèntrics i la Xina ens queda molt lluny, i m'importa més que al President de la Comunitat Valenciana el sr. Camps li hagin regalat uns quants vestits a canvi de favors molt lucratius que no pas els morts, ferits i detinguts de Xinjiang. I em repercutiran per igual les dues notícies però València queda més a prop.


Raül Solís Dolcet