dissabte, 12 de juny del 2010

El doble joc dels polítics

"A Dios rogando y con el mazo dando" diuen per Castella. I és que la nostra classe política van pregonant als quatre vents coses políticament correctes per després fer el que els sembla. I aquí, dintre de la classe política, hi inclouria les seves corts (representants sindicals, empresaris, presidents, càrrecs de confiança...).
Un exemple més. CiU podia bloquejar les noves mesures del govern per aturar el dèficit i que afectaven a la congelació de les pensions, la baixada del salari dels funcionaris, les ajudes a la dependència... però es va abstindre en la votació permetent al govern tirar endavant les qüestionades mesures. El que no em sembla tant coherent és que després es pengin la medalla de salvadors de la pàtria i critiquin al president Zapatero per la seva política i com porta el país. Aquest cop ho han tingut a les seves mans però han fet l'habitual doble joc. No t'ho bloquegem però després direm que ets molt mal governant. I nosaltres, el poble, ens ho mengem!
Una altra que ens han venut és la reforma laboral. Reforma que les forces sindicals majoritàries (UGT i CCOO) critíquen de cara a l'aparador però que està més que pactada per totes les parts. De fet, aquests sindicats se'n guardaran prou de fer massa soroll. Reben del govern 100 milions d'€uros. 100 milions CCOO i 100 milions UGT. Com s'han de queixar?
Sabeu com funciona una negociació d'acomiadaments amb els sindicats? L'empresari convoca als representants sindicals i els diu dels 100 treballadors que hi ha a l'empresa, 20 van a fora perquè els números no surten. Els sindicats acaben dient, d'acord. Diguem que en van fora 30. Fem veure que negociem una mica i acabem fotent a fora als 20 treballadors inicials. Tothom content. L'empresari fa fora els que s'havia proposat. Davant de la resta de treballadors ha aconseguit per una banda quedar bé perquè ha estat flexible amb deu llocs de treball i per l'altra augmentar el rendiment d'aquests perquè en el subconscient queden aquests deu llocs de treball que avui no van a fora però que possiblement ho faran en un futur. Estaran alerta. Els sindicats han retallat deu llocs de treball quedant de puta mare davant dels seus afiliats i essent bons negociadors. I els treballadors i per extensió el poble, s'ho acaba menjant!
D'aquests exemples els que vulgueu. Sempre ens van dient una cosa i després en fan una altra. La qüestió és perpetuar-se en el càrrec i no reconéixer els errors. Amb una mica de sort, si es van tapant bé els forats, s'ho menjarà qui vingui darrera.


Raül Solís Dolcet