Quina barra!

Doloros Amorós

Maria Dolores Amorós és la ex-directora de la CAM (Caja de Ahorros del Mediterráneo que va ser intervinguda el 22 de juliol de 2011 pel Banc d'Espanya). Aquesta senyora s'ha presentat al jutjat per demanar una indemnització de 10 milions de euros per acomiadament improcedent i una pensió vitalícia de 370.000€ anuals. Fins aquí pot semblar tot normal (o obscè). Però coneguem una mica més el cas:

• Va estar 8 mesos en el càrrec.
• Les pensions dels empleats de la CAM són el 60% del sou rebut els tres últims anys.
• Ella va pactar aquesta pensió amb el president de l'entitat, així com un sou de 588.000€ (quasi 100 milions de les antigues pessetes). I encara qüestionem el sou dels polítics?
• Una setmana abans de la intervenció del Banc d'Espanya aquesta senyora va presentar en assemblea uns comptes positius de 81 milions d'euros. Un més després, es va destapar un forat de 1135 milions d'euros!  

En aquests 8 mesos no se la pot fer responsable del tot el forat però en canvi demana una pensió vitalícia (8 mesos de pèrdues s'ho valen) i va falsejar dades en una assemblea. Perquè no està a la presó? Com es pot tenir la santa barra d'acudir als tribunals per demanar una indemnització quan tu has actuat d'aquesta manera? A aquesta senyora se l'hagués hagut de lapidar (mediàticament) i portar-la a la presó, però en aquest país, qui va d'Armani se'l jutja apart fins que al cap d'uns mesos ja ningú no ho recorda. Per cert, Millet & Montull ja estan a la presó? Era broma! Però com he dit en altres ocasions, això és EJPAIN, la primera de les repúbliques bananeres.
Per cert, un altre cas similar. Teddy Bautista, ex de la SGAE reclama 1'8 milions d'euros d'indemnització quan va ser ell el que va dimitir per irregularitats. Un altre que també hauria d'estar a la presó. Com el senyor de la Diputació de Barcelona que facturava serveis a empreses seves. I ningú ho va trobar estrany? Com diu aquella senyora "es que me dezorino"(per no plorar o fer coses pitjors...).

La justícia dels poderosos

El primer condemnat pel cas Gürtel és l’(ex) jutge Garzón. El jutge que durant anys va abanderar la lluita antiterrorista a Espanya. El jutge que va utilitzar amb ETA els mateixos mètodes que ara amb el PP. Sembla que aquests mètodes serveixen per uns però no pels altres.

El jutge que està instruïnt el cas on hi ha imputat l’expresident de les illes Balears i el membre de la família reial, Iñaki Urdangarín (perquè per molt que pesi a alguns, encara està casat amb una de les infantes), doncs aquest jutge, també està essent investigat. No és ficció, ni són els Sants Innocents. Simplement és Espanya.

Com vaig dir en l’anterior entrada, volem donar una imatge seriosa de país però això és impossible. Europa ens veu com un país on la única justícia que hi ha és la dels poderosos. El sistema judicial és lent i poc efectiu. La justícia ha d’actuar més diligentment i sobretot, nodrir-se dels mecanismes adients perquè els poderosos reparin els danys causats i compleixin, com tots, les penes que marca el Codi Penal. Quants casos hi ha de famosos i/o poderosos que han robat molts diners i no han tornat ni un duro? “es que està al nom de la seva dona…” “però si la seva dona no treballa, com pot tenir aquests ingressos?”. Hi ha casos on la culpabilitat de les persones es veu a simple vista però sembla que els jutges són els únics que no ho veuen. Alguna cosa falla.

Retallades i més retallades

La vicepresidenta del govern, Soraya Saez de Santamaria, ha comunicat les noves mesures per controlar el dèficit autonòmic. La mesura que m’ha sorprés més és que es sancionarà a les autonomies que no compleixin reiteradament amb els pressupostos. A primer cop d’ull la cosa sembla molt coherent però no és, un cop més, fum i més fum? Aquestes paraules són les que espera escoltar tothom, si les autonomies no compleixen, seran sancionades. Anem a pams. Una autonomia s’endeuta més del compte un cop i un altre. Que fa el govern? Sanció. Espero que no sigui econòmica perquè si és així, el govern seria còmplice d’augmentar, encara més, el dèficit d’aquesta autonomia. Amb les sancions es solventarà aquest dèficit? Una solució seria intervindre l’autonomia. A nivell supranacional això es fa (mireu Grècia). Perquè no es fa a l’Estat? Que passarà quan el govern d’Espanya d’un determinat color, hagi de sancionar una autonomia amb govern d’igual color? I si hi ha unes elecions properes? 

Ara està de moda això de retallar. Però retallar als de sempre perquè als privilegiats o als de dalt no n’hi ha prous per fer-ho. Ara li ha tocat als funcionaris (un cop més). Però del Senat ningú en parla. Ni de les Diputacions. Ni del Ministeri de Defensa, que aquest no es retalla. Ni de les ajudes a la gent de fora que tampoc es toquen. Això si, pagarem més per la benzina i un euro per les receptes (els de sempre perquè n’hi ha que no ho faran). I també pagarem tots de les nostres butxaques la mala gestió de les caixes (on hi ha nombrosa gent del partit de torn). Hi ha milers de treballadors que ara integren la funció pública que en seu moment van decidr opositar per guanyar una plaça. Que vol dir això? Doncs que van dedicar unes hores/dies/setmanes/mesos i fins i tot anys a estudiar i preparar-se per guanyar el dret de tenir una plaça a la funció pública. Estabilitat laboral i certs “privilegis” a canvi de renunciar al sector privat i renunciar a "l'ambició professional". Per entendre'ns seria com escollir si vols pagar els interesos amb interès fixe o amb interès variable. El fixe sempre és més car però a canvi de garantir-te que al llarg dels anys no pujarà tant. En canvi el variable sempre és més barat però podria ser que en algun moment puntual pugés molt. I aquest és el moment on ens trobem ara. Els interessos han pujat i ara tots els que van escollir en el seu moment l’interés variable volen que els que tenen l’interés fixe els ajudin. Això esta passant amb els funcionaris. Quan tot anava bé ningú recordava que hi havia uns funcionaris que no es beneficiaven de tots aquests diners que brotaven de l’especulació immobiliaria. Ara volen que els funcionaris, aquelles formiguetes que estaven treballant sense fer soroll ni veure un duro, paguin els plats trencats. 
I encara hem de veure com roben els polítics i la familia Reial i aquí no passa res! Per menys a Tuníssia i a Egipte la cosa va petar (taxes d’atur similars) i aquí perquè no peta? Doncs perquè tota aquesta gent que no treballa té ajudes. Es normal que una persona tingui 24 mesos de subsidi? En un any no en te prou per trobar feina? L'Estat no ha de fer de ONG. Si no hi ha feina (que si que n'hi ha però poder no són del gust dels "autòctons") doncs a emigrar, com van fer molts dels nostres avis. Sempre és una situació desagradable però no s'acaba el món. Tinc amics (llicenciats) que han hagut d'anar a l'estranger per poder treballar del que van estudiar. Perquè algú que treballa a la construcció no pot fer-ho?

Raül Solís Dolcet