dilluns, 13 de febrer de 2012

Retallades i més retallades

La vicepresidenta del govern, Soraya Saez de Santamaria, ha comunicat les noves mesures per controlar el dèficit autonòmic. La mesura que m’ha sorprés més és que es sancionarà a les autonomies que no compleixin reiteradament amb els pressupostos. A primer cop d’ull la cosa sembla molt coherent però no és, un cop més, fum i més fum? Aquestes paraules són les que espera escoltar tothom, si les autonomies no compleixen, seran sancionades. Anem a pams. Una autonomia s’endeuta més del compte un cop i un altre. Que fa el govern? Sanció. Espero que no sigui econòmica perquè si és així, el govern seria còmplice d’augmentar, encara més, el dèficit d’aquesta autonomia. Amb les sancions es solventarà aquest dèficit? Una solució seria intervindre l’autonomia. A nivell supranacional això es fa (mireu Grècia). Perquè no es fa a l’Estat? Que passarà quan el govern d’Espanya d’un determinat color, hagi de sancionar una autonomia amb govern d’igual color? I si hi ha unes elecions properes? 
Ara està de moda això de retallar. Però retallar als de sempre perquè als privilegiats o als de dalt no n’hi ha prous per fer-ho. Ara li ha tocat als funcionaris (un cop més). Però del Senat ningú en parla. Ni de les Diputacions. Ni del Ministeri de Defensa, que aquest no es retalla. Ni de les ajudes a la gent de fora que tampoc es toquen. Això si, pagarem més per la benzina i un euro per les receptes (els de sempre perquè n’hi ha que no ho faran). I també pagarem tots de les nostres butxaques la mala gestió de les caixes (on hi ha nombrosa gent del partit de torn). Hi ha milers de treballadors que ara integren la funció pública que en seu moment van decidr opositar per guanyar una plaça. Que vol dir això? Doncs que van dedicar unes hores/dies/setmanes/mesos i fins i tot anys a estudiar i preparar-se per guanyar el dret de tenir una plaça a la funció pública. Estabilitat laboral i certs “privilegis” a canvi de renunciar al sector privat i renunciar a "l'ambició professional". Per entendre'ns seria com escollir si vols pagar els interesos amb interès fixe o amb interès variable. El fixe sempre és més car però a canvi de garantir-te que al llarg dels anys no pujarà tant. En canvi el variable sempre és més barat però podria ser que en algun moment puntual pugés molt. I aquest és el moment on ens trobem ara. Els interessos han pujat i ara tots els que van escollir en el seu moment l’interés variable volen que els que tenen l’interés fixe els ajudin. Això esta passant amb els funcionaris. Quan tot anava bé ningú recordava que hi havia uns funcionaris que no es beneficiaven de tots aquests diners que brotaven de l’especulació immobiliaria. Ara volen que els funcionaris, aquelles formiguetes que estaven treballant sense fer soroll ni veure un duro, paguin els plats trencats. 
I encara hem de veure com roben els polítics i la familia Reial i aquí no passa res! Per menys a Tuníssia i a Egipte la cosa va petar (taxes d’atur similars) i aquí perquè no peta? Doncs perquè tota aquesta gent que no treballa té ajudes. Es normal que una persona tingui 24 mesos de subsidi? En un any no en te prou per trobar feina? L'Estat no ha de fer de ONG. Si no hi ha feina (que si que n'hi ha però poder no són del gust dels "autòctons") doncs a emigrar, com van fer molts dels nostres avis. Sempre és una situació desagradable però no s'acaba el món. Tinc amics (llicenciats) que han hagut d'anar a l'estranger per poder treballar del que van estudiar. Perquè algú que treballa a la construcció no pot fer-ho?


Raül Solís Dolcet