dijous, 23 de juny de 2016

És més fàcil muntar un moble d'IKEA que votar per correu

Son ben pocs els que en algun moment de la seva vida no han muntat un moble d'IKEA i per tant, saben del que els estic parlant. Per la resta (grans afortunats) tan sols explicar que muntar un moble d'IKEA és moooolt senzill. Les instruccions són fantàsticament entenedores i necessites molt poques eines per completar tots els passos. Però crec que aquesta senzillesa és el que et fa emprenyar. T'ho fiquen tan mastegat que sembla que si no ho muntes a la primera ets un sapastre. Molt poques vegades no he hagut de desmuntar el moble al veure que havia col·locat una peça al revés o roscat un cargol on no tocava. Després mires millor les instruccions pensant que s'han equivocat els senyors d'IKEA i que per fi has trobat una errada en els seus manuals d'instruccions però NOOO! No l'han cagat! Revisant amb lupa te'n dones compte que SI, en el dibuix hi apareix aquella petita rebava que fa diferent un cantó de l'altre i que t'havia passat completament desapercebuda. 

Doncs bé, després d'haver confessat que quasi mai he muntat un moble d'IKEA a la primera puc afirmar categòricament que és més fàcil això que no pas realitzar el vot per correu en aquest meravellós país tant progre, pluri i multi que és Espanya.
Segle XXI, en plena explosió de les noves tecnologies i de la telemàtica, en un país que té la segona xarxa més gran del món en ferrocarrils d'alta velocitat (cuidaoooo). Vols votar per correu. Quin és el procés?
  • Anar a correus a fer la sol·licitud (emplenar papers perquè t'enviïn els sobre i les paperetes per poder votar).
  • Ves a casa a buscar el DNI perquè no el portes a sobre (recordem que el que estàs demanant són els sobres i les paperetes, encara no has fet el vot)
  • Un cop comprovat que ets tu qui realment demanes votar et diuen que t'arribarà un correu certificat amb les paperetes.
  • Al cap d'uns dies es presenta el senyor carter a casa teva amb un correu certificat (a partir d'ara li direm correu certificat super-hiper-mega-confidencial). En aquell moment no et trobes a casa però com que es tracta del correu certificat super-hiper-mega-confidencial, contràriament al que sempre es fa quan reps una multa o qualsevol notificació, no li poden deixar a cap altra persona que no siguis tu (en aquest punt torno a recordar que aquest correu certificat super-hiper-mega-confidencial conté tan sols les paperetes i dos sobres en blanc).
  • Vas al dia següent a correus. Agafes el DNI. Fas els 10 minuts de rigor de cua i finalment reps el famós correu certificat super-hiper-mega-confidencial. Et sents com si t'hagués arribat una carta de l'Indiana Jones o de l'Elvis Presley. L'obres i a l'interior hi trobes unes instruccions, un full amb el teu nom i la mesa on estàs inscrit, totes les paperetes dels partits polítics que es presenten, un full de color sèpia per votar al Senat, un sobre blanc per vot al Parlament, un de sèpia pel Senat i un altre amb un adhesiu que s'entregarà a la mesa electoral on hauries d'haver anat a votar. 
  • Et fiques en un racó de l'oficina, plenes el sobre blanc, plenes el sobre color sèpia i fiques tots dos sobres dins del que porta l'adhesiu i que va adreçat al president de la mesa. 
  • Tornes a omplir més papers de correus, ensenyes el DNI i quan estàs a punt de cridar VISCA! HE POGUT VOTAR!!! l'atenta funcionària de correus et pregunta que has ficat al sobre. "Que què he ficat? El sobre per votar al Parlament i el sobre per votar al Senat." "I el paper on hi figura la mesa a la que has de votar?" "No, aquest no l'he ficat perquè bàsicament hi consta el mateix que a l'adhesiu que porta el sobre" ERROOOOOR!!! En aquest moments, després de tot el que has viscut i veus que estàs a punt d'enviar un vot NUL! Noooo, no pot ser!



Però bé, aquí a Espanya som un país de recursos i a pesar de sol tenir un intent per poder votar amb una mica de paciència i habilitat la funcionària de correus aconsegueix obrir el sobre per poder-hi ficar el maleït paper.
Ara si, ho has aconseguit. Te'n vas a casa amb una rialla d'orella a orella per haver pogut exercir el teu dret (i obligació) a votar.

PS: No seria més fàcil tenir a Correus una enorme caixa plena de sobres amb el contingut del correu certificat super-hiper-mega-confidencial? "Bon dia, vull votar per correu" "Aquí tens aquest sobre on hi ha totes les paperetes, segueixes les instruccions per votar i tens fins al dia X per venir amb el DNI i entregar el sobre". Massa fàcil no? Potser després votaria massa gent i no sé jo fins quin punt això interessa.