diumenge, 7 de desembre de 2008

Les cues de les grans superfícies

Les cues de les grans superfícies (p.e. Carrefour) les setmanes anteriors a les festes són un dels grans clàssics del nadal.
Aprofitant que aquest pont de la Constitució (fa anys que no veig aquest pont per enlloc...) em trobava a Lleida vaig dir: "Vinga, vaig a comprar el sopar d'avui i així miro si hi ha alguna oferteta de música o d'alguna altra cosa".
Són les 15:20. Un ibèric de pro (entenem com a ibèric no els pernils sinó qualsevol ciutadà nascut o que viu a la península ibèrica) estaria fent la migdiada com marquen els cànons. Entro al pàrquing del Carrefour. La 1a planta com sempre. Plena. Vaig a la 2a com faig habitualment i "uuaaaalaa!". No hi cap ni una agulla!
Així com he entrat surto. Aniré al súper del barri. Condueixo cap a casa amb el neguit de que em passaré 30 minuts buscant aparcament. Bingo! un lloc en la 1a volta que donava! Aparco i mentre camino cap a casa me'n dono compte que avui es festiu. Tots els petits comerços han tancat (llevat els del carrer major). Aguaito a la cantonada i renego dos minuts. El súper, com tots els comerços, està tancat. He de tornar al Carrefour a comprar el sopar. Continuo renegant.
Està bé, no passa res. hi aniré a última hora que segur que trobo menys gent. Em calmo una mica. Però he d'agafar el cotxe que tinc tan ben aparcat! Ara si que m'he acabat d'encendre!
Bé, són dos quarts de 8. Tanquen a les 9. Una bona hora per anar d'expedició. Tinc temps de marge per a qualsevol imprevist. Encara em cau la llagrimeta per haver tret el cotxe quan arribo un altre cop al Carrefour. Hi ha un vigilant de Prosegur regulant la sortida de vehicles del pàrquing. Molts vehicles passen de la senyal que obliga a tirar a la dreta (mes endavant us parlaré de la impossibilitat de girar a l'esquerra a Lleida) i volen girar a l'esquerra, cosa que fa que hi hagi un carril de sortida que quasi no es mou.
Torno a la 2a planta i està una mica millor, una miqueta tan sols. Decideixo no agafar cap carret. Simple qüestó tàctica si, com em penso, hi ha molta gent. I així és! Quin disbarat! La gent dels pobles ha aprofitat per venir al Pryca (com encara molts d'ells anomenen al Carrefour). És d'estudi sociològic. Generalment veus a una o com a molt dues persones per carret. Avui hi va tota la família! Ja començo a ficar-me histèric. Sobretot perquè jo vaig a diferent ritme. El 90% de la gent s'ho agafa com un passeig, com un "anem a passar la tarde" i jo tan sols necessito dues orades, una caixa de bombons i una ampolla de cava per l'Emma i el David que ja han tingut els bessons. Les cues a les caixes són de 10 metres la més curta, o sigui que ja que hi sóc m'ho agafo "amb la calma". Vaig mirant passadís per passadís (els menys transitats). Agafo número a la peixateria. Em retiro uns metres enrera perquè està plena la paradeta i no per estar més amuntegat ens atendran més ràpid (moltes senyores això no ho entenen). Duro 20 segons al mig del passadís. Cops per tots els cantons. Vaig encara més enrera, a la secció de les verdures. Quin respir! Tinc un metre quadrat per mi solet! Així m'estic els pertinents 20 minuts fins que em toca el torn. "Dues orades si us plau!". MEEEEEK! Resposta incorrecta! "Les orades se'ns han acabat". M'apropo fins al davant per observar quines alternatives tinc i uops, sorpresa. No queda res!!! Ho haveu vist això? La mare que em va parir! Abandono aquella peixateria i passejo sense rumb pels passadissos i la "marabunda" em fa arribar als congelats. Poder sigui millor anar a sopar a fora. Però no! He vingut fins aquí i com a mínim m'ha de servir d'ajguna cosa aquesta pèrdua de temps. A sobre fan el Barça en obert per la tele. Res. D'aquí no surto sense el sopar.
Gent per aquí, gent per allà. Passadissos estrets. Estic bastant "sensible". És tot un repte d'autocontrol contínuament.
Un exemple que s'observa fàcilment aquests dies. Un carret amb 5 ocupants (pares, àvia, fills abarallant-se) es troba una altre carret del mateix poble amb 6 ocupants (pares, àvia, fill jove amb la nòvia i un mocós malcriat). Si aquesta trobada es produís al poble no estarien ni cinc segons però la excepcionalitat que és una trobada al Carrefour fa que xerrin com si s'haguéssin trobat a l'Antàrtida!. Resultat, un tap de la òstia al passadís del paper higiènic. I com no farien al poble, al Carrefour (o Pryca per ells) es conten les coses que han passat aquest últim any! No puc més, ho sento. Marxo. Me'n vaig. Agafo un paquet de bratwursts i cap a casa que ja en tinc prou (encara tardaria una hora a arribar a casa).
Un dia festiu, que hauries d'estar super relaxat, aprofitant per fer aquelles coses que no pots fer els dies que treballes... acaba sent més estressant que qualsevol dia de feina.
Bones festes amics!


Raül Solís Dolcet

1 comentari:

Ovellota ha dit...

Raül ets un "primo" al "cagafort" no s'hi pot anar mai! i molt menys pel pont de la purisima :-D XD :-D Vas a comprar un determinat producte molt concret, arribes allí i et troves amb un prestatge de 10 metres de llarg per 2 metres d'alt amb 15 modalitats diferents d'aquell producte, cagontot i ara quin agafo? Per mi massa gran, prefereixo el super de barri, tot i que la "cagafort" fan ofertes molt bones de tan en quan...