dimarts, 3 de maig de 2011

Sobre la mort d'en Bin Laden

Encara no se m'han esborrat les imatges dels nombrosos americans que van sortir al carrer per celebrar la mort d'en Bin Laden.
De tota aquella multitud, segur que no n'hi havia cap que el conegués personalment i probablement, ben pocs coneixien alguna víctima d'algun dels molts atemptats ordenats per ell (perquè aquesta era l'acusació oi?). Uns atemptats, recordem-ho, perpetrats en la seva majoria dintre del món islàmic.
El comportament humà està condicionat pel cap i el cor. Conductes racionals i emocionals. El seny i la rauxa.
Una de les moltes diferències que tenim amb els animals és l'educació, la qual ens permet tenir conductes racionals que es sobreposen a les més primàries o viscerals.
Veient les reaccions dels mitjans dels Estats Units, i també d'alguns d'aquí, m'adono que encara ens queda molt camí per recórrer. Dels de l'altra banda de l'Atlàntic ja m'ho esperava. Encara hi ha estats que tenen la pena de mort. Poden ser la primera potència mundial però a nivell social, els planyo. Però els d'aquí? Tanta gent vol la llei del talió? Que podem esperar d'una societat que desitja la mort d'algú, sense judici previ, aplicant l'ull per ull, dent per dent? De que ens serveix la justícia si qui dicta sentència és qui mana? No ens estem ficant al nivell de tots aquells que hem criticat? Podria entendre que aquestes reaccions es produïssin en calent però tants anys després? Tanta rancúnia? Això no és premeditació?
El temps no ho cura tot? Sembla que no, o com a mínim no, a tothom. I recordeu que la violència, genera violència. Hi tornarà ha haver nous atemptats, segur. I que haurem fet per impedir-ho?

Raül Solís Dolcet